Últimament no faig més de parlar de coses que m’indignen i em molesten. Vaig com indignat per la vida, una mica. Deu ser l’estrès o qualsevol altra cosa d’una rellevància tan absurda i ínfima que no fa més que fer-me sentir un maniàtic però em molesta tot: la gent pel carrer, els titulars dels diaris, el que fan coneguts i desconeguts, la feina, la casa… tot. Fins i tot he creat una nova categoria manies com hauria d’haver fet quan no feia més que reflexionar sobre la crisis dels 30 (crisis? quina crisis?).
L’última mania són els cd’s en digipack o no. M’agrada tenir-los tots iguals, o al menys tots els d’un mateix artista en un mateix format. Així que, quan apareix una novetat en un format diferent, comencen els dubtes de si m’espero a veure si trobo un altre format o no.
L’últim àlbum de la discòrdia, el Miope de Miqui Puig.

Publicitat.

Canvio cert número de cd’s en plàstic o digipack per les seves versions en digipack o plàstic. Contacteu-me per saber la llista.