3.08.2007
Síndrome De Diògenes
Tinc el meu pobre iPod de 60Gb ple fins a dalt de música. No queda espai per res més que uns quants cd’s extres. Tota aquesta música té els seus tags corresponents, caràtules i, fins i tot, gran part de les 13.000 cançons què hi ha inclouen les lletres gràcies al widget de Mac anomenat TunesTEXT que les grava a l’arxiu quan escoltes la cançó (aquests japonesos i la seva obsessió pel karaoke).
Ja que tinc un backup del contingut (curiosament, si em robessin l’iPod, crec que em faria més mal el fet d’haver de passar un altre cop tota la música a l’iPod que haver-me de comprar un de nou, així que més val tenir una còpia), el tema estaria en deixar al disc dur del Mac part dels artistes que no escolto freqüentment. Però el tema és que m’agrada tenir sempre tota la música a mà i disponible ja sigui per quan viatjo, em moc per Barcelona, estic treballant o connecto l’iPod a l’equip de música.
Suposo que la meva febre consumista compulsiva pel que fa a catxarrets em condueix irremeiablement a un nou iMac quan surti Leopard (i m’hagi mudat), un iPhone (si surt un amb 3G de cara al 2008) i un nou iPod amb més capacitat (ves a saber si amb un interface tàctil com el del telèfon d’Apple). I una Wii?
Estimat Pare Noel, …
5.08.2007 a les 21:03h.
Això de la Wii és mooolt fort!
Hi vaig jugar la setmana passada a cal’cunyat i és la millor consola que ha fet mai la inventiva humana!
Ara, si te la compres, hi ha el perill que es converteixi amb l’addicció més total…pot ser malaltís!!! Oju eh?
6.08.2007 a les 9:45h.
Aix, jo l’he tastat al Saló del Còmic d’aquest any i prou. He conegut a força gent q la té i tothom està encantat i pel preu… argh!
Veurem si m’aproven totes aquestes compres…. ¬¬’
6.08.2007 a les 14:48h.
Ni hablar!
6.08.2007 a les 16:25h.
Vaaa! Mamaaaa…!
8.08.2007 a les 15:47h.
Interessant post, a mi amb la música em passa igual, la he de portar tota o res, i per això no porto res :)
Parlant del tema Wii, es la consola mes avorrida que ha creat l’esser humà. Amb aquest rotllo de el comandament tan innovador el problema bàsicament, es que els programadors de jocs no son suficientment originals com per fer jocs on no estiguis avorrit al cap de una estona. L’única sortida que te aquesta consola es jugar amb els a mics, i fins aquí. Que jugaràs a tenis amb una precisió que no es real? Que guai… I així eternament jocs esportius o de disparar però semi reals, y curts… A mes gràficament no te cap al•licient gràfics ideats per pantalles antigues, sense alta definició, quan tots ja tenim la nostra TV HD, o HD Ready…
Y no parlem ja de la novia quan entri per la porta i tu fent el idiota…
Muerte a Wii
PD: Muerte también a mi XBOX que justo el día que me dieron las llaves del piso nuevo se estropeo, para que no tenga tentaciones de quedarme un día en casa a descansar i no ir a pintar o a arreglar algo…
PD2: No se nota que me aburro he!
8.08.2007 a les 16:38h.
Jajajaja…
ante semejante drama, llámame que te dejo la mía.