Narayana
Ni una paraula amable ni un adjectiu afable ni res. Ignorats com els pobres Travis, les crítiques es centren més en ofendre a la banda que en l’àlbum en sí, que recupera la psicodèlia dels ‘70 entre tant revival dels ‘80. Només per la versió del tema que van fer amb The Prodigy en versió rock i el seu sentit de l’humor (“I’m a dick, I’m a dick, I’m a dicktator”) ja val la pena Strangefolk.
Per les seves guitarres, els seus arranjaments hipnòtics, el rollo Beatle, els seus videos i el propi Crispian (qui ja no té el mal del famós) són una de les meves debilitats.
Sona: Second Sight de Kula Shaker.
17.09.2007 a les 22:06h.
jo he de dir que els vídeos que comencen amb el teatrillo aquest em fan bastanta ràbia, però el grup em mola, molt britànic
17.09.2007 a les 22:09h.
Molt.
17.09.2007 a les 23:35h.
Jo també sóc un gran fan del Rock o Pop britànic…The Charlatans, Primal Scream, The Jesus and Mary Chain…Radiohead..blah blah…i sobretot els Stones Roses!!! (crec que el SECOND COMING és un dels Grans Ever)
17.09.2007 a les 23:42h.
Jajaja. Jo tb sóc dels (pocs) fans de Second Coming. Quina pena, els Roses…