Los Sin Nombre
Els concerts gratuïts de la Mercè són per anar a xerrar, lligar, fumar, beure i relacionar-se. I mentre embrutes una mica, aixecar el mòbil per a que algú a l’altre costat de la línia escolti la música o només ser-hi per després omplir un fotolog qualsevol i poder dir que vas estar allà perquè queda cool. De tot menys fer cas als pobres Travis, per exemple. I jo, avergonyit, vaig girar cua jurant-me que mai més tornaré a un concert gratuït. Malgrat el perill de sonar burgès, a partir d’ara només concerts on s’hagi de pagar i cadascú tingui el seu lloc.
I Travis molt bé. Simpàtics, xerraires, una mica distorsionats i una maleta plena de hits que pocs reconeixien.
Modo Pitufo Gruñón Off.
Hi ha 12 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 24/09/2007 a les 13:25h.
- Categories: Concerts, Fotoblog, Música, Personal, Reflexions Barates.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 123 paraules.
ahir dos encostipats ens van salvar d’aquesta decepció. Fins i tot als concerts que es paguen últimament la gent hi va a beure, fumar, lligar, xerrar i de tant en tant mirar-se als pobres músics. Molta, molta vergonya aliena.
No era capaç de concentrar-me en res. Per no parlar del fum de maria q crec q em va acabar col.locant. Anyway, últimament em passo el dia queixant-me però ahir era insostenible el passotisme tertulià de la gent davant la música.
Per cert, salut :-)
Clooooser…
Supercívics tots. Vaia fàstig.
Jo també hi vaig anar i em vaig ratllar. 2 cançons i ala, jo me les piro punto com.
Et secundo amb el que dius al 100%.
Per cert, quin fàstic els carrers dels voltants avui a les 8 del matí!. Hi havia “regalets” a tots els portals…
Sí, bueno, és q no volia entrar en els de les pixeres a l’arbre o als portals i pàrquings pq assumeixo q han de ser una minoria. Els q eren una majoria eren els q no feien més q xerrar, fumar i passar del concert (aquest i els anteriors).
El tema llaunes i cerveses ja…
Jo desde aquell d’en Manu Chao a plaça Catalunya (i el seu corresponent caos) ja no he anat a cap més concert de la Mercè on presumiblament tindré dificultats per respirar.
Llegint la teva experiència, seguiré amb el mateix camí…
Jo hi era a aquell Manu Chao (qui no, vaja)
bde.
Ens van tirar cervesa, ens van trepitjar i em vaig barallar amb noies de cabell afro que se’m fotien davant.
Mai més.
Jo ja fa temps que em vaig desencantar d’aquest tipus de concerts… suposo que com sóc més gran…
Justament pensava el mateix l’altre dia… que viejuno sona tot això !!
Bueno, bueno,…jo al concert mirava la gent del meu voltant i algun em doblava l’edat, eh.
Són molt poc sibarites, suposo.
concert? gratis??? Existeix? Buff. no fa anys ni res…
Jo ja no passo d’anar a veure al Dalai al Sant Jordi… cadireta, calma, silenci i contingut respectuós.. rotllo iaia..
Per cert.. el link del fotolog podria haver estat cap a les dosmil fotos del concert .. eh pavu?
No en sé de cap. Nye.