Escala Uno Es Uno
No todo el mundo sabe que a un lápiz con sus páginas en blanco no pienso en la vida nunca volver. Reconstruiria aquest pont amb una mica més de solitud, camins més llargs per recórrer en bicicleta i desfaria el mite de que més enllà dels límits de les grans ciutats la vida és més relaxada. La costa bull de gent a les platges, les cales solitàries s’extingeixen com el pit-roig i només s’ha de viure en primera persona una retenció al centre de Girona per acabar frustrat com si dels rodalies de la ciutat comtal es tractés.
Hi ha escriptors que no saben si mai més tornaran a escriure (que no és el mateix que mai més tornar a publicar) i jo no puc tornar a dibuixar. Tinc el bloqueig del fracàs. No todo el mundo sabe que a un lápiz con sus páginas en blanco no pienso en la vida nunca volver.
Hi ha escriptors aquest cap de setmana que no han menjat frankfurt i que viuen de l’aire que respiren.
Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 15/10/2007 a les 12:51h.
- Categories: Fotoblog, Llibres, Personal.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 171 paraules.
Vital la diferència entre escriure i publicar. En qualsevol cas, “tornar a escriure” pressuposa que, algun cop a la vida, ha escrit.
El bloqueig al fracàs… puaj.
És pitjor que viure amb la sogra.
Se suposa q un escriptor escriu, no? ;-)
Pitjor és la frustració.
Marc: El pa aquest està una mica sec, no?
Noia: No és el berenar.