17.10.2007
Un dimecres a les 15:47h.Categories:
Manies, Personal, Somnis, Teatre.
Tags:
apple, faemino y cansado, insomni, ipod, la casa azul.
El Momento Más Feliz
Hi havia un gag de Faemino Y Cansado on un home anava a la consulta del metge per a tractar-se l’insomni que estava patint. Els símptomes eren clars: quan arribava la nit, no hi havia manera de dormir… més de vuit hores seguides. El metge li deia que això era normal i no es podia considerar insomni, però el pacient insistia en que ell volia dormir més i no podia. És clar que ningú li treia les tres o quatre hores diàries de migdiada i el quedar-se dormit als llocs i moments més inversemblants… i en aquell instant, s’adormia sobre la taula del doctor, per despertar-se cinc segons després, tot sorprès, dient: “ho veu, doctor? Ho veu?”.
Jo pateixo un insomni no crònic però regular. Cada cert temps (posem sis mesos), em passo un parell de setmanes dormint no més de quatre hores seguides. No hi ha manera de poder relaxar el cervell i anar a dormir i em passo les nits en plena activitat ociosa i una mica de marujeo: llegeixo, escric, escolto música, endreço prestatges, catalogo coses o trec la pols. Aquesta compressió de les hores de son augmenta la intensitat dels somnis, bastant més vívids del que és habitual. Aquesta nit he somiat que tots els meus companys de feina jugaven al mus alhora, en grups de quatre, mentre tots els telèfons de l’oficina sonaven i jo els anava agafant repetint: “No, ara no s’hi pot posar. Està a una reunió”.
Un antic remei per combatre l’insomni era asseure’m davant un full blanc amb un llapis i una goma però fa temps que ja no funciona. Ara tendeixo a llegir un parell de còmics i estirar-me amb l’última obsessió del meu iPod.
També recordo que, al gag de Faemino Y Cansado, el pacient tenia malsons amb corderitos que pasturaven bucòlics pel camp. El doctor puntualitzava que aquell somni no semblava ser un malson, però el pacient responia que després de veure’ls, se’ls cruspia regats amb un bon vi de la terra. O potser era un altre gag. Passo d’intentar esbrinar-ho. Mus.
17.10.2007 a les 22:21h.
Faemino y Cansado! ja ja ja
m’encanten o hauria de dir “m’encantaven”! eren els reis!
fins i tot em vaig comprar un DVD que van treure en una col·lecció als quioscs.
L’acudit dels corderitos és genial, per plorar de riure!
17.10.2007 a les 22:43h.
Els vam nar a veure i el jordi va dir: sí, pse, està bé.
17.10.2007 a les 22:59h.
Com amb The Office: He rigut però no m’agrada.
Roi, crec q encara t’encanten pq segueixen en actiu… o ja no t’agraden?
18.10.2007 a les 4:05h.
Tu i els teus somnis!
Malkovich, malkovich, malkovich, malkovich, malkovich…
18.10.2007 a les 9:37h.
Jaja. Cómo ser.
18.10.2007 a les 15:02h.
uala, els havia perdut la pista. Si segueixen en actiu, encara m’agraden! és clar!
18.10.2007 a les 15:43h.
Sí q segueixen… des del 2004 els he vist 2 cops al teatre de Viladecans i un cop al Victòria (i algun més q m’he perdut) així q van venint a Barcelona regularment però només en períodes curts (una setmana o així).
Les entrades per aquest blog estan.
Això sí, s’enyora El Orgullo Del Tercer Mundo a La 2 però ara està Muchachada Nui per a compensar.
20.10.2007 a les 10:06h.
ok, siguem pràctics:
- res de migdiada
- res de cocacola
- res de cafe
- no dormir pels matins el cap de setmana..
- a partir de les 8 del vespre pendre’s les coses amb calma
- fer relaxació a partir de les 0.00h (respirar, no pensar en masses coses..)
- tens opció de que et facin un massatge abans de dormir?
20.10.2007 a les 15:25h.
Ok, a veure:
- no en faig.
- psé, no m’afecta gaire.
- no en prenc.
- ui…
- és el meu ritual.
- hum… no em surt.
- de tant en tant.
ergo… puede mejorar.
Gràcies, doctora :-)
25.10.2007 a les 22:15h.
de rien.
no em crec lo de la cocacola.. la negació es el primer símptoma.
i lo dels massatges explota-ho ja!
25.10.2007 a les 22:19h.
Puc adormir-me bevent Coca-cola.