He intentat pensar en coses que em facin por i m’he quedat en blanc. Potser una mica les serps, perquè les aranyes són suficientment petites per ser esclafades amb el peu. Ni tan sols la mort. No em fa por morir. Em fa ràbia perdre’m el que ve després.
[...] Una dels components del meu equip viu en una granja, tota sola al mig del bosc, i té el veïnat més proper a més d’un kilòmetre. Quan arriba la neu, es defèn dels animals que se l’intenten colar a casa buscant escalfor amb una escopeta. Apunta especialment a les serps. Una altra companya acaba de comprar una 9mm que porta a sobre sempre que treu el gos a passejar per les nits. A certs animals els dóna per atacar-la. Una tercera companya es aficionada a practicar la seva punteria també amb una escopeta. L’única dóna de la reunió de la que acabo de sortir que no acostuma a anar armada té 60 anys i diu que a ella sí li agraden les serps. [...]
26.10.2007 a les 20:54h.
El saben aquell que diu……
a mi em fa por tot.
inclòs morir i viure.