Prefiero No
Totes les bodes són iguals? Vaig assistir fas uns anys a una boda semi-protestant, a la frontera entre Castella-Lleó i Extremadura, on el nuvi, equipat amb uniforme tradicional escocès de faldilla a quadres, es casava sota un pollastre de cap per avall. Per tant, suposo que la resposta a la pregunta és un no. Però diria que la resta de bodes utilitzen el mateix cd per fer ballar la gent després de l’àpat. Entre la boda d’aquest passat dissabte i la de finals de setembre, la diferència va ser que sonés Young Folks de Peter, Bjorn and John entre Shakira, Juanes i Paquito, El Chocolatero. I precisament avui, un diari gratuït duia un reportatge sobre aquesta cançó i la seva sobre-exposició quan el món indie ja la tenia coll avall. Irremeiablement, serà una de las aborrecidas. Al temps.
La boda de dissabte, a part de deixar-me sense veu, també va destapar Losing My Religion com un altre temazo d’aquests que els fans de R.E.M. no deuen escoltar sovint i mai deu estar entre les seves favorites.
30.10.2007 a les 0:40h.
Young Folks és bona de debò!
T’ho diu un que no hi està sobreexposat i que en té constància des de fa dos caps de setmana. Quan vaig llegir el teu post (primer cop que veia el vídeo) va ser el 3er cop en dues setmanes (i en tot un any) que l’escoltava.
Pot ser (1) que comenci a estar molt desconnectat del que passa pels mons de la música, o (2) que aquests “suecs poppies” arribin tard als US, poc permeables a tot allò que no sigui producte local.
PC. Losing My Religion és una gran cançó… i això que no he estat mai un gran seguidor dels R.E.M.
30.10.2007 a les 0:51h.
Si a mi m’encanta, però sé q quan me l’he d’empassar contínuament sense ser jo qui la demani al meu iPod o al cd, me’n puc acabar cansant. Jo i tothom qui aprecia el Writer’s Block sencer.
Jo tampoc he seguit gaire a R.E.M. però suposo q el concepte està clar. Recordo l’impacte d’aquest tema i ara, si he d’escoltar quelcom dels del Stype escullo qualsevol menys aquesta.