Situació Tensa Número 25
A un capítol de Friends, el Chandler no era capaç d’acomiadar-se d’una dona amb qui havia tingut una cita sense acabar amb un: “hemos de repetirlo, ya te llamaré!” quan no tenia cap intenció de fer-ho. Jo sempre procuro no dir aquest tipus de coses perquè després em crec que he d’actuar en conseqüència. No ho puc evitar: “te queda muy bien”, “te hace parecer más joven”, “nos llamamos para quedar”, “estás muy guapo/a”, “hemos de vernos más a menudo”, “me encantó aquello que me recomendaste” son expressions que evito dir si no les sento de veritat perquè sóc un mal mentider i penso (sé) que se’m notarà i després tinc mala consciència. I quines ganes de ferir sensibilitats amb segons quines susceptibilitats.
Quan l’altre persona espera un d’aquests comentaris o quan et pregunta directament és quan venen els problemes. Quan la situació força a dir un d’aquests tòpics davant un silenci incòmode. Com quan t’acomiades dels teus companys de feina després de molts anys, i tots et rodegen i es fa el silenci i tot es redueix a quina relació tenim quan sortim per la porta de l’oficina.
El Ferran i jo acostumaven a dir-nos mútuament “Quedamos para llamarnos”, molt lleugera en qüestió d’agenda.
Hi ha 18 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 06/11/2007 a les 15:23h.
- Categories: Feina, Fotoblog, Personal, Reflexions Barates, Sèries De Televisió.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 203 paraules.
Com escrius Txendler?
Foto: el lavabo de la suite.
S’escriu així, pava :-) Chandler Bing. Com el Raymond Chandler, coi. Mite.
La suite és del Jordi.
Em fas pensar amb un tema delicat: NOIA-PERRUQUERIA
Aplicable a: parella, amiga, companya feina, etc…
Important:
1er: donar-se compte que hi ha anat
2n: fer-li saber que “li queda molt bé” (encara que no sigui veritat)
Jo sempre ho faig! quan menteixo no la miro als ulls i canvio de tema de seguida, quasi sempre cola…je je
Jaja. Cert.
El tema perruqueria l’havia millorat molt des de l’adolescència, jo.
Escucha!
Que a mi quan vaig a la perruqueria se’m nota, eh.
Oh-dios-mío.
afegeixo que les ties els cobren molt a la perruqueria, és una d’aquelles injustícies…
als tios no? pregunto, q no sé.
que va, als tius 10 euros.
jo vaig un cop cada segle.
uno!
Va pels milions de cops que a nosaltres ens han cobrat per entrar a la disco i a ells no, oi?
elles elles
Sempre m’ha fet ràbia el tema discos, i això que jo no hi anava pas. Què injust!
Però això només les guapes, no?
No sé, no domino el tema.
Seria bastant humiliant si el porter de la disco digués coses com: tu sí pero tu amiga no.
En Chandler, quin crack!
suposo que et refereixes a les mítiques escenes amb la Janice.
Per cert, la darrera vegada em vaig gastar 22 Euros a la pelu de BCN. Als de poble quan anem a la urbs se’ns nota tant que ens cobren de més per pardillos.
Jajaja!
Deuries portar molta melena.
A les pelus pijas és car siguis home o dona.
Jo tinc tisores de cuina pel serrell.
Jo una cunyada.
Era amb la Joanna, la jefa de la Rachel.
60 Euros rentat, crema, tall, tint i metxes (3 hores)… total. per a que ningú se n’adoni.. es critic, si…
A mi em costa adonar-me’n, ho reconec.