Dios Existe
Yo no soy muy de leer pero este verano, como no tenía nada que hacer, he leído mogollón de libros en la piscina. Pero nada, que ahora no leo porque yo no soy mucho de leer.
Pija número 3 de 16.
Veure la cara d’il.lusió d’algú a qui li fas un regal adequat és d’aquelles sensacions agradables que no eclipsen ni un restaurant de gestió antipàtica com és el Fúcsia al carrer Laforja. M’he passat el cap de setmana amb el prefiero no, no, no de La Casa Azul esmicolant-me cada petit tros de cervell que no està ocupat pensant en la següent setmana de feina, els negocis immobiliaris familiars i una futura visita a París (seguro que fue en París?). Tant esgotat el dec tenir que, ja fa setmanes, pateix aquesta dislèxia generalitzada de confondre els noms de tothom i, malgrat dins meu, sempre sona la paraula correcta, no dic a res ni ningú pel seu nom a la primera. Serà La Casa Azul o els maleïts Galliano i Enjuto. Jo què sé.
Em quedo amb un d’aquests moments irrepetibles i divins, on vols que el temps s’aturi.
Dios mío, que estoy viendo en Amazon! Un DVD con los mejores programas de Saber Y Ganar comentados por Jordi Hurtado desnudo de cintura para abajo y de regalo un libraco: Ruta De Los Mejores Paradores, edición de lujo cartoné. Todo 6.99.
Comprar.
Hi ha 13 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 11/11/2007 a les 23:47h.
- Categories: Fotoblog, Música, Personal, Televisió.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 228 paraules.
AAAAAAAY! Diós mio me he quedao traspuesto.
Interneeeet… ai, internet.
Enjuto, Mark Hamill i jo. Tots ens quedem traspuestos.
Un bon aperitiu…. això sí que es troba a faltar…
Només són patates i quicos.
I olives… a Central Park es pot, no?
Si no et dóna un fresbee al cap o algo…
molt bo, rú, molt bo. “Me estoy quedando traspuesto!”
Escucha que si vols info de Finland digues al gmail, eh. jo xerro
Quan sàpiga la ruta ta pregunto :-)
Qué veo en Amazon?
A Central Park es pot sempre que l’alcohol es dugui ben camuflat amb una bossa de paper (sí, com les pelis). Però diga’m sentimental, però de la mateixa manera que un Brunch a la Barceloneta no cola, un aperitiu aperitiu a Nova York també grinyola…
Bé, el nostre vermut local és sempre 0,0% però només pel glamour, de vegades penso en posar les llaunes o el Cacaolat en una bossa de paper marró.
Em van faltar els pandilla-drakis. Descarat.
i la pija eeeeeeeeeeeeeees… jajjaja
si o no?
No. Pero podría. Jajaja.
L’hauria citat directament.