La Cinta VHS
Ho tinc tot aquí en vermell blau verd.
Thom.
Oda a l’analogia. Als partits de bàsquet i als viatges familiars. Putos DVD’s. Avui el món s’hagués pogut aturar, excepte per un petit tremolor, cada cop que aquesta cançó ha acabat. Com amb els antics pauses.
22.11.2007 a les 9:10h.
El piano és una mica cansino.
I ell sembla el Boris Becker.
22.11.2007 a les 9:45h.
Bastant bo.
22.11.2007 a les 14:52h.
Posats a ser viejunos, és la cançó perfecte pel final del disc, aquella típica cançó que t’adormia al llit quan t’hi havies estirat amb el walkman i et despertaves d’un bot amb el CLACK! del play que saltava (no era autoreverse).
Molt bo el video, gràcies.
22.11.2007 a les 14:55h.
La seva veu sempre ha tingut aquesta sensibilitat que només li calen un parell d’acords de piano per acompanyar una lletra maquíssima, per cert.
22.11.2007 a les 15:38h.
Sempre m’ha agradat recordar el PLAY+REC, que havies d’apretar molt fort amb els dos dits.
No sé anglès així que… zzzzz
22.11.2007 a les 20:35h.
Molt maca la cançó, és ben cert això de la veu. Per cert, aquest noi fa cara pàl·lida, una mica com de malalt, ja menja?
22.11.2007 a les 20:38h.
Pf, partint de la base q té mitja cara paral.litzada… no sé si ho arreglem això, però un parell d’estofats de vedella li donarien color, sí.
23.11.2007 a les 7:01h.
És que amb el sol i la caloreta que fa a Oxford durant tot l’any…crec que per molts estofats que li doneu…no li arreglareu els colorets.