22.11.2007
Un dijous a les 16:35h.Categories:
Cuina, Fotoblog, Personal, Reflexions Barates, Viatges.
Tags:
acció de gràcies, califòrnia, estats units.
A Trunk That Poos
A això li dic jo tranquil.litat. Mitja companyia de festa per Acció de Gràcies. A unes poques hores de preparar galls d’indi, pastissos de poma i salses de nabius. Una salsa que, per cert, sembla més salsa per calçots que una salsa de nabius vermells, concepte que m’estalvio en comentar en públic. No m’esforço gaire en converses de caire cultural en la distància. Només quan venen de visita. Només quan no entenen la senyalització malgrat xampurrejar el mexicà o pregunten si la Jennifer López és d’aquí. Aleshores, jugues la carta del fet diferencial (que jugar-la entre Catalunya i els Estats Units té la seva cosa). I treus el mapa. De fet, em vaig trobar fa uns anys enfrontant-me amb el comentari: “he quedat sorprès de que les dones aquí son molt franceses” (sic) volent dir que no semblen llatines a lo Salma Hayek. La més recent, això sí, fa dues setmanes: “m’he adonat que aquí les dones li donen molta importància a les sabates”. Ahí l’has dao, ahí lo ves. Mus.
No sé si això està ja explicat aquí o potser és de l’antic blog (bàsicament, no ho trobo fent una cerca) però fa un bon grapat d’anys, en un dels primers viatges als US, a la carta d’un restaurant apareixia una salsa d’acompanyament anomenada alioli (també sic). Em va semblar graciós i ho vaig comentar a la taula, i els natius californians que m’acompanyaven em van dir que era bastant habitual trobar-la als restaurants de nord-amèrica, depenent l’estat. En arribar el cambrer, vam demanar i algú li va indicar la meva procedència i la curiositat del nom de la salsa (atenció, equació: all + oli = alioli). La resposta del cambrer va ser sorprenent. Em va dir que no podia ser. Allò era un producte típic i 100% autòcton de Califòrnia. I tal qual, es va girar i ens va deixar allà, amb cara de moniat… de nabiu.

Total, que no he pogut esbrinar si ja havia explicat aquesta anècdota, perquè tinc la sensació de que sí, però tinc aquest defecte de repetir-me. Com l’all i oli.
22.11.2007 a les 21:03h.
Rubèn… això ja ho vas explicar en un post. Segur eh.
Ja fas com els viejunos.
Jo francesa poc però sabates sí.
:-)
22.11.2007 a les 21:18h.
Doncs sí: aquí versió extendida.
Estoy viejuno.
23.11.2007 a les 6:59h.
Ho recordava. I recordava que et vaig deixar un comentari al bloc; potser el primer. I que més que un comentari era una conferència de les meves (sorry).
T’hi faré un afegitó.
L’altre dia en una carta vaig veure la deformació extrema de la paraula. Generalment l’anomenen alioli o aioli (sovinteja més la segona versió). El súmmum va ser veure escrit aoli… i per aclarir-ho “garlic aoli” —com que l’all havia quedat reduït a la trista incial, t’havien d’advertir de què anava la cosa.
23.11.2007 a les 9:56h.
Jajaja. La meva favorita crec q és “Ali-oli”.
23.11.2007 a les 15:08h.
…i els quaranta lladres.
23.11.2007 a les 15:33h.
Me parto :-)
24.11.2007 a les 18:18h.
Una amiga francesa em va dir que l’all i oli era seu.
I prou de nabius, que avui n’hem tornat a esmorzar i ja en començo a estar fart..!
24.11.2007 a les 21:17h.
Però si fa 3 dies!!!
25.11.2007 a les 2:28h.
Jo he de fer una menció especial al títol! boníssim! crec que tots hem passat per això…haver-ho d’explicar. Xungo.
26.11.2007 a les 5:47h.
Hi ha un vídeo d’un americà locu que va sobre aquest “trunk that poos”.
26.11.2007 a les 10:41h.
Link ya. jaja.