26.11.2007
Categories:Fotoblog, Música, Personal.
Tags:
barcelona, los planetas, miqui puig, productes de neteja.
Número 1
Potasio em va dir divendres que havia esborrat la discografia de Los Planetas del seu iPod perquè quan tenia un dia baix, l’acabaven d’enfonsar. I allà estava el Miqui, a mig camí entre la ranchera i el country rock, cantant alegrement “y si esto te hace daño, si te puedo hacer sufrir, ha servido para algo, al menos para mí“. Potser J canta sempre la mateixa cançó rabiosa i venjativa però, pel repertori de divendres, hi esqueia pel contrast. Jo no sóc dels d’esborrar el contingut però si seria dels de fer next song quan no puc suportar escoltar quelcom. Hi ha qui aconsegueix canalitzar aquests sentiments i treure’n un fruit artístic, literari, poètic. Jo és que sóc cap a dins.
En general, uns sentiments contraposats i melancòlics, com revisionar els vídeos que tornen a funcionar, o jugar al 1.000 kilómetros.
26.11.2007 a les 15:11h.
Hola viejuna sense coll.
26.11.2007 a les 20:30h.
Ja té delicte esborrar la discografia de Los Planetas, el tema és si el teu amic s’enfonsa per les lletres o perquè no s’entén res i es deprimeix intentant desxifrar què diu el J.
Salut
26.11.2007 a les 21:01h.
Doncs a mi no m’agraden.
No em deprimeixen prou.
26.11.2007 a les 21:05h.
Perquè no se l’entén.
26.11.2007 a les 21:29h.
Com que sempre parlen de lo mateix ja no fan efecte. jeje…
Tampoc deprimeixen tant. Alegrías del incendio no és d’enfonsar.
De fet ara que hi penso jo de vegades deixo la veu del J en standby i només sento la bateria.
Cap a dins, sí.
26.11.2007 a les 21:31h.
L’últim és el q li vaig recomanar.
El bateria és una traca (Deseando Una Cosa).
26.11.2007 a les 22:47h.
Per suïcidar-te amb l’Ipod a les orelles res millor que Tindersticks o, millor, The Devastations.
26.11.2007 a les 23:43h.
Prenc nota. Avui és el dia.