3.12.2007
El Príncipe Submarino
Alguns matins m’agradaria que aquest blog es compongués de micro-relats de creativitat desbordant, de poemes imaginaris, retalls inèdits, jocs indirectes amb el lector i reflexions excepcionals i universals. Poder recórrer cada dia els carrers d’una ciutat mitificada per captar només els detalls més insignificants, que són els que a mi m’agraden, o descobrir jo solet nous artistes que potser em marquin per sempre sense haver-los d’anar a trobar en icones taronges amb tres ones blanques. La nit arriba i només trobo casuals que incloure. Per aquesta raó llegeixo els vostres blogs. Però de camí a casa sempre penso maybe tonight.
3.12.2007
21:55h.
“Calent-Fred” podria ser una interpretació de les fotos?
“Calent-Fred” i “nada que ver con el texto”, clar.
:-P
4.12.2007
00:21h.
El tema de la connexió títol-text és ja un clàssic… Si tu vols, un micro-relat insignificant de creativitat continguda.
4.12.2007
07:36h.
I… a la tercera va la vençuda!
5.12.2007
00:52h.
Un dia una noia va anar a comprar un microones. Havia vist a la tele un anunci de dues hores en el que es podia fer de tot en un tres i no res. Pel cami va veure una señora que demana diners, era una Sra. Gran, molt prima i amb molt mal aspecte. Va treure els diners de la seva butxaca, els va mira i es va apropar a la dona. Va preguntar com es trobava i si volia menjar quelcom (se puede poner quelcom o solo tu rúben…). La dona va allargar la ma i nomès amb la mirada ja quedava clar que necessitava que la poses en peu. Aquesta Sra. no volia res per menajr, nomès volia que algú la acostes a casa seva, per poder pasar el nadal amb el seu fill. A la mitja hora m´estaven pican a la porta… amb el que m´ havia costat enviarla lluny… El Metge em va dir que amb Alzeimer no podria tornar a casa, pero no em vaig enrecordar de treure el DNI de la seva butxaca. Per cert, la noia venia amb un microones sota del braç… La meva m,are mai no va voler acompanyar-me a comprar res! Hi ha dret?