Llevo muchos años ejerciendo de espía casual en el autobús de la línea 24 que sube por la calle Mayor de Gracia, en Barcelona. Tengo en casa un archivo de gestos, frases y conversaciones escuchadas a través del tiempo en este trayecto de autobús, y hasta creo que podría escribir una novela tan infinita como aquella que quería hacer Joe Gould sobre Nueva York, pues he robado y registrado todo tipo de frases sueltas, conversaciones extrañas, disparatadas situaciones.

Exploradores Del Abismo. Enrique Vila-Matas.

Estic segur que hi ha moltes més possibilitats de que un fet quotidià generi una bona idea que et toquin els euromillones. I estic segur que hi ha molts més jugadors de la loteria que grans pensadors i exploradors d’idees atzaroses. Emulant als Kaiser Chiefs:

There are many things that I would be proud of
If I’d only invented them such as the wheel
The washing machine and the tumble dryer
On these inventions surely I could retire

I want to retire
No longer required.

durant un temps vaig fer un esforç, d’aquests que es fan cap a dins, per retirar-me amb un gran invent que em permetés desaparèixer per sempre més, econòmicament solvent, i immortalitzat per la resta dels dies aliens. La inspiració, com tot en aquest univers, és relativa i et transporta de les idees més abstractes a creure que pots inventar el proper gadget per arrasar el mercat, que ja haurà estat pensat, dissenyat i prototipitzat des d’unes estovalles de paper de McDonald’s. Vaig voler escriure el meu enèsim intent de novel.la, una guia hiper-realista de viatges a ciutats imaginàries, per descobrir aquest nadal que ja està escrita. Com aquest blog, que ja està escrit. Semblant-se a molts altres, té una categoria transports públics conseqüència directe del fet de que qui aquí escriu no té carnet de conduir. Així, en multitud d’ocasions durant els últims quatre anys, m’he dedicat a robar les escenes que m’envoltaven en trens, metros i tramvies. I amb aquesta actitud, no hi ha res més vulgar que confirmar un estereotip com: en esta vida, ya está todo inventado, que deia ma mare.

Vila-matas, me matas. Com a mínim, aquesta frase és meva.