9.02.2008
Categories:Fotoblog, Música, Personal.
Tags:
la oreja de van gogh, plagis, super furry animals.
Cómo Se Hizo
A mi el que m’interessa és el procés de les coses. El final m’agradarà més o menys però del que acabo gaudint és del camí, des del gènesis fins el segon abans de la definició. Recopilo demos d’estudi dels àlbums que m’agraden per veure com evolucionen les meves cançons favorites, m’interessen els esbossos d’un dibuixant o els storyboards d’una pel.lícula, quan els autors desvariegen sobre quan i on va sorgir una idea i, sovint, m’acaben interessant més aquests punts àlgids d’experimentació que el resultat final. Tot amb una curiositat de vegades sense sentit. Hi ha quelcom orgànic en aquestes fases de producció, en el progrés i en saber quins camins alternatius es podien haver agafat abans de resultar ser productes sovint més freds, covards i auto-censurats.
Per exemple, tinc curiositat pel procés de composició de Pop de La Oreja De Van Gogh i de com va arribar a semblar-se tant a Ymaelodi A’r Ymylon de Super Furry Animals sense que ningú mai digués res. Ni d’aquest ni d’altres.
9.02.2008 a les 11:55h.
Coincidim… Jo sóc pitjor però, faig empreses pel gust d’emprendre i el resultat a la llarga m’acaba important poc (això és una confessió).
10.02.2008 a les 13:04h.
Ala, igual que jo. M’encanta fer entrevistes de feina. Un cop em fitxen, perdo l’interès :-)
10.02.2008 a les 22:39h.
Parlant del procés de les coses, em van regalar la versió súper-requete-te-te-te-te-definitiva de Blade Runner, impressionant! amb la caixa, story boards, documentals, entrevistes etc etc etc etc etc etc etc etc per flipar mandarines. No us faig enveja?
10.02.2008 a les 23:05h.
Molta. Pq l’he mig buscat i no l’he trobat. On, plis?
10.02.2008 a les 23:22h.
Bueno, me’l van regalar els meus cunyats de UK però es pot trobar a “can play dot com” ;-)… val la pena, és espectacular!
10.02.2008 a les 23:25h.
Guay. Amazon el tenia esgotat. No hi vaig pensar, en Play.