Y Mi Padre Era Inglés
Avui no tinc res no-professional a teclejar excepte que dissabte em vaig creuar a Via Layetana, perdut qual turista, al Joaquín Reyes i em vaig quedar amb les ganes de fer-li un Galliano. Galliano!
Es que la moda, eso es pa mear y no echar gota. Si nos pasamos mogollón. Yo, un montón, desde luego.
John Galliano.
19.02.2008 a les 20:52h.
Ens vam bloquejar.
Kofiiiiii
19.02.2008 a les 22:57h.
En sé més d’un(a) que hagués matat per només veure’l passar i quedar-se sense saber què dir. Sou afortunats.
20.02.2008 a les 9:37h.
Jo dissabte a la nit vaig veure una noia que em recordava a la Christina Rosenvinge. De fet em recordava perquè era ella. Quan vaig reaccionar també era massa tard. I ella estava sola i jo tenia una fotògrafa a la meva disposició. Ai.
20.02.2008 a les 9:57h.
Sóm tan mitòmans….
20.02.2008 a les 13:44h.
Gràcies pel trosset de codi. Funciona perfectament i no sóc l’únic que ara té un botó (de mostra) al seu iPhone.
–
Pels que som a l’exili, qui és aquest Joaquín Reyes?
20.02.2008 a les 15:24h.
Et vaig afegir ahir :-)
Ara demana-li a defak q t’enviï cert link tb útil per l’iPhone.
-
És l’humorista líder de la pandilla de La Hora Chanante / Muchachada Nuí que tb actua al Camera Café aquell. Per més dades, hi ha un link al post.
21.02.2008 a les 7:24h.
Em cansa explicar-ho sempre, però la germana del Joaquín Reyes donava classes d’anglès al meu institut. I jo li prenia el pèl bastant, o almenys això es pensava ella, que no em podia ni veure (en aquella època estava bastant sonat i em trencava la caixa tot sol al mig de classe perquè se m’acudien coses rares.)
21.02.2008 a les 9:58h.
Veig que, amb medicació, molt millor, no? ;-)
21.02.2008 a les 17:36h.
I tant, la qual cosa em recorda que he tornat a Barcelona i m’haig de treure la targeta sanitària perquè em donguin l’alta.