20.02.2008
Categories:Fotoblog, Música.
Tags:
cornershop, fountains of wayne, led zeppelin, los planetas, massive attack, prince, the smashing pumpkins.
Heard It Backwards Hidden In A Pink Floyd Song
La cançó més llarga de l’iPod és “El Lado Oscuro De La Fuerza” de Los Planetas. Trenta-dos minuts. Led Zeppelin en posa quatre a un top ten de les de més duració. Les quatre sobre els vint-i-cinc minuts. Avui les escoltava sense adonar-me’n, com si fossin fil musical d’oficina. Se’m fan massa llargues i perdo l’interès. Dels pocs temes de més d’un quart d’hora que escolto sense avorrir-me, crec que només Spectral Mornings de Cornershop m’agrada sencer. Massive Attack i The Smashing Pumpkins són uns altres habituals d’aquestes tendències colossals. És difícil interpretar quina és la més curta, entre tanta intro, outro, interlude i instrumentals però, com a curiositat, hi ha un tema de Prince anomenat “Four Blank Seconds”.
El tema més llarg de Fountains Of Wayne dura cinc minuts i sis segons.
Off topic: és paradoxal que una banda morta fa trenta anys tingui un dels pocs myspace agradables a la vista que existeixen.
21.02.2008 a les 0:45h.
Eps! Els Fountains els vaig veure en concert el divendres de fa dues setmanes a la Highline Ballroom de Chelsea. El concert el qualificaria de regular. M’agraden quan interpreten els temes més nous, i en canvi els trobo força insofribles en els antics –no, ho sé, però em sonen a música per a adolescents “suburbials” de New Jersey de mitjans dels noranta.
Ara, amb el darrer disc “Traffic & Weather” se surten! Menció especial per a “Someone To Love”.
21.02.2008 a les 1:02h.
ara m’has fet venir ganes de reescoltar els led zeppelin.
21.02.2008 a les 10:00h.
Els FOW han vingut de gira per Espanya aquest gener / febrer i no han passat per Barcelona :’-(
M’agrada que sonin a powerpop mig-adolescent amb unes lletres de crisi dels 30.