Si l’Esperanza Aguirre es dóna mus negro, doncs jo també. Quan em preguntin, diré que no sé si el nou àlbum d’Alex Turner, sota el nom de The Last Shadow Puppets, està bé o molt bé. M’ho guardaré per a mi. I així seré un d’aquests pedants que quan li recomanen l’últim hype britànic de moda dirà “sí, ja els conec de fa temps” i quan siguin molt populars dirà allò de “a mi m’agradaven abans de ser coneguts, eh?”. I potser, després d’aquestes paraules, em deixaran d’agradar.

Amb un primer àlbum titulat Whatever People Say I Am, That’s What I’m Not, cançons com Despair In The Departure Lounge i Only Ones Who Know demostraven que l’Alex era un noi sensible i tota aquesta parafernàlia de guitarres accelerades, una pose.