Happiness Is A Warm Gun
Ni que s’acabi la crisi ni l’apatia blau-grana ni l’edició d’aquell cd ni que et toquin els euromillones ni que la meva cara recuperi el seu color uniforme després d’un àpat de tapes (palíndromo!) sota el sol del diumenge al migdia. Cap d’aquests delits iguala l’ansietat de la dona prement insistentment el botó d’obrir portes del tren amb la cigarreta i l’encenedor preparats a les mans.
Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 28/04/2008 a les 11:39h.
- Categories: Fotoblog, Notícies, Personal, Reflexions Barates, Salut, Transports.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 66 paraules.
Quina raó que tens!
Per cert, com pot ser que hi hagi gent que ENCARA es pensi que fumar és cool (À bout de souffle…? get over it!), quan en realitat és lo més UNCOOL que hi ha, vaja, almenys penso jo.
Uncool no sé però fa pudor … *cof*
Quina mena d’ocell és un “palíndromo”? rollo pelícano?
Molt bon post,
hi afegiria la mirada perduda i petites tremolors als dits.