5.05.2008
Cada Mochuelo A Su Olivo
La Rothko i jo ens vam reptar mútuament a escriure una novel.la, una manera com qualsevol altre d’esquerdar el meu amor propi, amb l’única i vaga esperança que lo seu sigui de veritat el minimalisme versàtil i no la prosa Murakami. Un nou gir per la nostra espiral diària de competitivitat. Avui dia és vox populi que qualsevol pot editar un llibre (via Flaneuse) i que li diguin literatura com que la Scarlett publiqui un cd i li diguin música (prejudici aquí).
La meva època d’adolescent enfrontant-me a una Olivetti grisa que el meu avi va portar d’alemanya allà pels anys seixanta va quedar enrere, entre fulls blancs i tinta negre i vermella amb típex, on la meva prosa es perdia confosa entre frases massa llargues i subordinades dins de subordinades.
En resum, res ha canviat. Les casualitats no existeixen o les vendrien al Corte Inglés en blisters (possible títol).
Un dels capítols girarà al voltant de per què els nens petits en cotxet només duen una sabata… sigh… els blogs no són para el verano.
5.05.2008
15:09h.
Escolta, això de la novel·la… erm… lo dejo! el viernes! por la tarde.
5.05.2008
15:27h.
Boníssim: “Les casualitats no existeixen o les vendrien al Corte Inglés en blisters” !!! sembla una frase rotllo Ray Loriga ;-)
5.05.2008
15:49h.
Si no lo tiene el Corte Inglés, no lo tiene nadie.
5.05.2008
16:25h.
òstia, no em pensava que ningú mirés el meu tumblr :)
5.05.2008
16:53h.
I am a subscribr (temazo de Destiny’s Child).
5.05.2008
18:34h.
Jo també rastrejo.
5.05.2008
18:54h.
Tria Tumblr…
7.05.2008
12:47h.
Glups.
Aquestes imatges, justament avui, me fan entre ràbia i por.
Quando arribo a casa…
trucaré al servei tècnic…