Nada Ni Tan Siquiera Regular
Hi ha un terme de moda per definir un dia com avui, on he treballat dotze hores seguides sense parar, on no he fet més que notar que em canso més que mai, on he patit el Barça i l’única cosa que puc destacar és una relativa i acceptable impuntualitat de rodalies. El terme és regulero.
Assegut als bancs del gran hall on l’edifici rebia als alumnes, la noia més popular i desitjada de l’institut, amiga del meu millor amic, va passar un dia per davant meu amb la seva carpeta de COU de camí cap a classe i, en veure’m, em va preguntar educada qué tal. Li vaig respondre pues ni bien ni mal, y supongo que eso es regular. Y tu?. Ella va respondre jolín, hijo mío. Pues yo bien i va seguir el seu camí. Unes hores més tard, el Ferran em va dir mi amiga dice que eres un poco rarito. Mai li vaig donar importància ja que, uns anys abans, aquest mateix amic em va confessar que jo era un tío guay aunque a veces eres un poco imbécil.
Vaig a veure on he posat el meu sentit de l’humor. A la tauleta de nit blanca Ikea, sota l’estoic dau de postures ingràvides? Doncs no.
Hi ha 14 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 08/05/2008 a les 00:55h.
- Categories: Esports, Fotoblog, Manies, Personal.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 208 paraules.
A treballar dotze hores seguides, el partit del barça i trens que arriben tard li dius “regulero”? Jo més aviat li diria “Pero que puta mierda!”.
Qué azote la noia aquesta.
Ets guay.
En el fons, és que sóc un conformista.
A mi m’agrada més el “regulín” de la meva tia àvia
Astènia primaveral… no l’esquivaràs amb fotos de tardor-hivern…
La paia aquesta és tot un estereotip, eh… es foten l’hòstia soletes…
Bé, volia ser més un homenatge Timburtonià i una mica gòtic.
“La paia aquesta” va ser un estereotip 5 minuts. Crec que va acabar sent normal.
ostia, és veritat! l’espiral!
L’Smith fanegas ha caigut de l’arbre?
S’ha tronchao.
I fins aquí els codis encoberts que hi ha a les fotografies dels posts.
És la plaça des Vosgues. No va ser un bon moment per la família, però és maca.
Gótico Fanegas!
No fas ni putu cas al dau.
Barroca tú.
No ens coneixem però crec que ets guai. No se, t’agrada Stone Roses i això……..
És una mica barroco però és bonico.
Sempre he sigut defensor de jutjar a la gent única i exclusivament pels seus gustos musicals.
Vostè Jutja.