No és com la noia que avui anava al tren a les vuit del matí amb ulleres de sol, amagant ben bé no sé què. No és enveja. Però em molesta la gent que menteix. Em molesta especialment quan es menteix en presència de qui se sap que pot destapar l’engany. És una desagradable sensació de frustració la que em recorre el cos quan m’ho empasso i no vull destapar la mentida en un intent de ser constructiu i evitar el conflicte. M’indigno per dins i genero una mica de suor per fora. A nivell molt superficial. Gairebé no toca la roba.
Encara que també m’indigna una mica qui omple sudokus sense parar amb els diaris gratuïts del matí i va apuntant mini-números a les cantonades i penso: trampa. No s’ha de fer a la primera? Però és que mai he fet un sudoku.