Com qui no vol la cosa, m’han proposat fer d’ombra de dos joves estudiants de quart curs d’eso que en diuen ESO. “Fer d’ombra” (sic) significa dedicar unes quantes hores a fer de mentor i deixar que siguin testimonis de la meva feina diària i rutines setmanals i, de pas, implica explicar-los la meva vida i trajectòria professional (s’ha assumit que en tinc una). Ja em puc imaginar contant les batalletes de l’avi Producte davant les meves pantalles.
Després d’acceptar, el dubte em corroeix per dins. Més enllà de la responsabilitat inherent, no em decideixo entre posar-me en plan didàctic formal, intens i una mica estressat, justificant el sou que es cobra cada mes, o relaxar-me amb les bromes, el bon ambient i deixar activades totes les eines d’oci del meu ordinador i mostrar-los la bona vida que, de tant en tant, un pot gaudir en una oficina si està rodejat de bona gent.
Estic entre això o agafar uns fulls quadriculats, uns quants retoladors fluorescents i dedicar-nos a fer sanefes. Un quadradet sí, un quadradet no. Un quadradet sí, un quadradet no. Un quadradet sí, …

Sóc un mar de dubtes.