No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 05/06/2008 a les 13:43h.
- Categories: Fotoblog, Personal, Reflexions Barates.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 164 paraules.
…i Catalunya de la pólvora, amb el permís de València, la Xina i aquella illa al Pacífic, perduda i salvatge, on sempre es considera que comença un any nou i de la que no recordo el nom però que munten uns castells de foc impressionants. Ja sonen els primers petards i ja funcionen les primeres casetes de venda d’explosius de consum domèstic a vint dies de la revetlla. Serà perquè, de petit, estant en peus sobre la caixa negre dels diables del meu barri durant un correfoc, vaig sortir disparat pels aires quan aquesta va esclatar i vaig acabar penjant d’una farola com si d’un gag de Mortadelo Y Filemón es tractés, que vaig passar una època de respecte (eufemisme per por) pels focs artificials i me’ls mirava darrere la barrera, sense deixar anar la mà del meu pare.

El dia següent, amb un amic, recorríem el parc al costat de casa reutilitzant els petards que van fer fallida. Amb perspectiva, es tractava d’una rehabilitació.
No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.
monisale fa 46 minuts
@samarini personalment, prefereixo que les noies us afaiteu, la veritat fa 48 minuts
@samarini ben dit fa 2 hores
de vegades actualitzo el blog #fb: What’s The Story, Morning Glory?: http://wp.me/penum-1mr fa 3 hores