Ara que sembla que deixarà de ploure, tinc un parell de fugues d’aigua a casa. Una em preocupa de forma imminent i l’altre me la miro poc, com si ignorant-la hagués de desaparèixer. Fugues menors comparades amb les de les estacions de tren que no funcionaven aquesta setmana i es podia entrar de gratis. Una compensació econòmica kàrmica de les reparacions de la llar.
Llegeixo que estan escurant les benzineres dins un tren on plou i seients i passadissos queden entollats pels aires condicionats. De banda a banda, tot queda humit segons la inclinació del vagó. I mentre miro a tots els passatgers xinesos seguir amb la mirada els rius diminuts d’aigua, no m’explico com no m’he pixat al llit.