Soy Artista Local

Hi ha un polígon industrial que a les vuit de la tarda fa olor a xocolata. Cada tarda, el travesso de costat a costat i sembla mig abandonat, especialment a l’hivern quan ja és de nit. Puc cantar en veu alta, fent-li els cors a les reproduccions de l’iPod, de camí a l’estació. Tinc dos tons: greus i falsetto Barry Gibb. No hi ha transició entre els dos.


About

"Estàs llegint (o mirant) PRODUCTES DE NETEJA , una petita col.lecció d’anotacions personals en un entramat semi-caòtic on les entrades s’escriuen en ordre cronològic i es mostren en el sentit cronològicament oposat."

Comentaris

7 comentaris. Deixa un comentari o trackback.
  1. La teva companya de pis deu estar encantada del falset a lo Barry Gibb ;-)

  2. Al pis no em deixen cantar.

  3. Que mentida.

  4. Todo thrú.

  5. No sé qui no deixa cantar a qui.
    Superxins?

  6. No vull airejar els draps bruts però els grans èxits del panorama indie duren molt poc a casa.
    Petita puceta, petita puceta…

  7. Tu només cantes hits inventats com “Sílvia Romera Roca”.
    JAJAJA
    Odio els gats.


Deixa un comentari

Els camps marcats amb un * són obligatoris.


Buscar

Flickr