Notables Y Bienes

Deu ser per la cara de mal humor que es diu que projecto que no em succeeixen coses com que em demanin llibres o cd’s de Glenn Gould pels trens o em diguin Adiós, hermosa chopiniana! (en aquest cas, Adiós, hermoso… Beatlelista?) a les botigues. Sí que em succeeixen, però, altres coses com que les televisions m’entrevistin de forma indiscriminada, mesurant el pols de la societat sobre la rabiosa actualitat, em demanin fer anuncis i altres ofertes menys glamouroses.
Ahir se’m van apropar tres persones per preguntar-me com arribar a un carrer, un camp de futbol i a unes oficines d’un barri que no conec. Això em passa realment sovint, aquí i a l’estranger. Fins i tot estant de vacances.
Suposo que, més que una cara de “se on vaig”, ha de ser més aquell rictus i l’aire pedant que diuen que m’envolta, que es crea un tag per sí mateix i es converteix en tema recorrent.