17.06.2008
Viva La Vida
Ahir vaig rebre via Amazon (qué estoy viendo en Amazon!) l’últim àlbum de Coldplay i no és tan fatal com un podria haver esperat. Sona a U2, a The Unforgettable Fire i a Brian Eno per tot arreu. Suposo que és la persona a qui es recorre quan es vol trencar amb el passat. Eno és el retconejador per excel.lència del panorama musical dels últims trenta-cinc anys.
Però malgrat tot això, aquest pot ser un d’aquells cd’s que marquen un moment a la vida, independentment de la seva qualitat, i te’l rememoren dia rere dia.
Ahir nit vaig adormir-me escoltant-lo a l’iPod així que aquest post, més que escriure’l, el vaig somiar.
17.06.2008
23:22h.
Visca Barcelona!
18.06.2008
12:32h.
Jo el volia comprar, pero he vist que val 18€uros y només son 40 minuts… UF!
18.06.2008
12:36h.
Per cert, sabeu que vaig a Londres la setmana que be¿?, suposo que allà estarà mes econòmic, al ser musica nacional allà. Desprès d’estar estalviant dos anys per aquest viatge per fer-li una sorpresa per els 10 anys junts, ha arribat als 10.5 anys però ha arribat. Si voleu alguna cosa…
18.06.2008
14:22h.
Qualitat y quantitat no van units mai. Però ja te’l passo jo.
London? Qué cabrón! Pues jo sí vull algo. T’envio mail.
18.06.2008
14:59h.
Si pot ser qualitat, i quantitat units, millor ¿NO?