27.06.2008
Un divendres a les 12:51h.Categories:
Fotoblog, Reflexions Barates, Transports.
Tags:
barcelona, metro.
En Un Bloque De Cemento
A la confluència del carrer Pelai i La Rambla, més o menys sota el Zurich, a la cruïlla circular on s’ajunten línies de metro i ferrocarrils i grups de gospel canten on actuen cantautors anònims on dormen i capten indigents, hi ha un punt molt concret on la veu ressona diferent i rebota per sobre del cap recorrent el sostre.
Endinsant-te als túnels, aquella decadència pudent dels bars diminuts i subterranis del metro poc a poc va desapareixent, deixant pas a Dunkin’ Donuts amb els seus Boston Cremes i, d’aquí molt poc, algun Starbucks, si no és que ja ha passat.
I on hauran anat a parar tots aquells fumadors de camisa oberta i cadena d’or i aquelles dones més pintades que pentinades. Les seves hores mortes. Els gots de vi. L’olor a fum.
27.06.2008 a les 14:21h.
Post molt literari, no et vas presentar a un concurs per sortir a un llibre…?
He trobat a faltar la menció “guest star” al tiu que ven (o venia ???) rellotges despertadors. Molt molt molt “annoying”. Venien ganes d’agafar un martell i…
27.06.2008 a les 14:28h.
Encara es venen despertadors, gossos ninot que gategen, collars de llum, …
Ui, sóc una mica impresentable. Per concursos, la finestra del costat.
27.06.2008 a les 15:41h.
Barcelona ja no existeix.
27.06.2008 a les 15:51h.
És una entelèquia?
27.06.2008 a les 16:43h.
No Visc a Barcelona (encara).
27.06.2008 a les 17:58h.
sempre m’havia preguntat com feia aquell home (el dels despertadors) per despertar-se al matí… potser tenia una versió especial que deixava de sonar a les set del matí?
27.06.2008 a les 21:16h.
Quan vaig sentir per primer cop l’efecte d’eco estrany que comentes, vaig tenir la sensació de que algú m’enfocava amb un d’aquells llums “spotlight”. Pensava que tothom s’aturaria per mirar-me, estranyats per l’eco, com si fos una cosa singular. Però no… va ser un moment fugaç. Una il·lusió fugaç. Com moltes altres.
28.06.2008 a les 16:05h.
Avui mateix he vist un pare ensenyant-li aquest eco al seu fill. Ara tocaria dir “fa com gràcia”. Bueno, en fi, que està guai.
29.06.2008 a les 17:14h.
El teu entusiasme em colpeix.
29.06.2008 a les 20:29h.
Resulta que aquest espai, administrativament, és una mena de terra de ningú. Ni TMB, ni FGC ni l’Ajuntament s’en fan càrrec i el uno por el otro la casa sin barrer. Per mi el vestíbul aquest sempre serà el coliseu musical dels De Kalle….
30.06.2008 a les 9:33h.
Detesto quan hi ha aquells nanos cantant a capella. No hi ha qui atravessi per fer transbord.