Alcoholidays
El primer record que tinc és dir que volia ser veterinari. Ves a saber perquè. No m’agrada la medicina en particular ni els animals en general però m’agradava dir-ho. Simplement. En aquells temps, em feia especial ràbia que algun dels meus amics digués que volia ser dentista per la, ja aleshores simple, raó de que es guanyaven molts diners (sic). Tots volien ser dentistes i a mi no se m’acudia res més avorrit. Similar a quan vaig sortir de l’institut, on tothom volia estudiar turisme, en una estranya epidèmia d’amiguisme. Per aquelles dates, jo ja tenia clar que, malgrat no ser argentí, volia ser publicista creativorl i no un dibuixant de còmics mig frustrat, un J. K. Rowling qualsevol amb Olivetti o atleta - porter de futbol com volia la veïna (curiosament, tot professions per acabar igual de forrat que els meus amics).
I tot per acabar tenint una de les millors feines no vocacionals a les que es poden dedicar vuit hores diàries i mai pensar ni un sol cop en muntar una banda de rock.
2.07.2008 a les 8:24h.
Amb aquesta feina que al final t’ha acabat sortint, la de blogger professional, si que et forres lladre…
2.07.2008 a les 9:34h.
Jaja. Si em paguessin per això, no seria ni la meitat de divertit.
2.07.2008 a les 16:39h.
Diseño graficooooorl
Jo volia ser alcalde.
Recordo haver escrit propostes polítiques en un paper amb retoladors carioca.
2.07.2008 a les 18:15h.
Doncs jo, que no tenia fusta ni de delegada de la classe, volia ser acròbata. I de tant en tant encara em torna eh, no et pensis, com amb els Tranuites. (Amb Llach o sense, els Tranuites molen. El verb tranuitar també.)
2.07.2008 a les 19:26h.
Muchachada Tranuit? No em sona…
Síl, mostra els retalls de totes les cartes al director que vas enviar als diàries.
El meu problema és una falta total d’ambició.
2.07.2008 a les 21:58h.
Només una. Jaja. Fuera fuera.
Després va venir l’època de voler ser dona del Laudrup. Això és una professió?
3.07.2008 a les 1:30h.
Tractant-se del Laudrup, una amb mal nom.
3.07.2008 a les 12:01h.
Jo deia que volia ser astrònoma i tenir fills astronautes. Però no m’ho creia ni jo: el que se’ls arriba a acudir a les criatures per impressionar!
3.07.2008 a les 15:45h.
El meu germà volia ser milionari… I jo mai vaig acabar de decidir res en concret pel que fa a la meva professió. Ben bé com ara
4.07.2008 a les 0:56h.
quina sort! jo muntaria bandes de rock cada dia per no haver de decidir què vull ser de gran
l’únic que sé és que dentista segur que no :)
4.07.2008 a les 10:43h.
Pobres dentistes, amb lo pobres que són.
Jo en qüestió de dents m’automedico. (no digáis na!)