Red Dragon Tattoo
Aquesta nit decoraré la porta de la nevera amb nous imants i frases i paraules. Un joc al que no hem acabat de treure-li tot el profit per culpa de cert (ja ara confirmat) estat d’excepcionalitat, temporalitat i una mica per frustració (mot que pel bé d’aquesta frase m’hagués agradat que acabés en -itat però no). Després començarem a buidar-ho tot i observarem les marques de la convivència i els tatuatges de la solitud. Tatuatges que sí es poden esborrar però mai es deformen*.
El dimecres, al metro, observava amb poc dissimul (com només s’observa als transports públics) una dona d’uns __ (una quantitat aquí entre 45 i 65) anys (no sóc especialment bo amb aquestes interpretacions) qui transpirava un passat mig sinistre, mig tenebrós. Mostrava sense vergonya els seus tatuatges als braços, a partir d’on acabava la samarreta negre de màniga curta. La pell pàl.lida ja no era tersa i suave com als anuncis i els tatuatges es deformaven com un rellotge dalinià.
I és que, amb el pas del temps, els tatuatges sempre acaben donant-me certa sensació de decadència.
Valgui aquest post per reafirmar a aquells qui diuen que els texts d’aquest blog són confosos, de difícil comprensió i subordinats en excés. Vale.
Hi ha 8 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 04/07/2008 a les 16:01h.
- Categories: Fotoblog, Personal, Transports.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 211 paraules.
Tu ho has dit, pavo. En quins marrons verbals i morfosintàtics et poses.
O-di-o els tatuatges.
M’agraden les rajoles lisboetes.
El Vila-Matas tampoc sap muntar una frase normal amb subjecte, verb i predicat i mira’l, signant amb el (a)Zafrán.
Si aquest és clar com l’aigua!
;-)
Per cert, no va de tatuatges però va de dones sinistres. No us fa una gràcia tremenda quan veieu una mare llarga o directament una àvia jove vestint samarretes apretades amb missatges tipus “I’m your bitch” o “what are you looking for?” estampat a la samarreta?
En fi, visca el pròdig desconeixement de l’anglès dels espanyols.
Jo estic amb tu, Miq, són falses acusacions.
Albert, i les que van de tigre o lleopard?
Gràcies, he recordat recuperar l potet d’mants. Molen, ens acaba de sortir un poemet una mica porno…
Sempre surten porno…
Ja us val “pornopoetes”, jo no en tinc d’aquests imants!