10.07.2008
Categories:Blogocosmos, Còmic, Fotoblog, Música.
Tags:
adam green, gruff rhys, hidrogenesse, marvel, neon neon, paul weller, productes de neteja, the fantastic four, x-men.
I’m All The Days That You Choose To Ignore
Va haver un temps on aquí es parlava més de música que de qualsevol altre cosa. Un temps on es va sentir te leo de vez en cuando menos cuando hablas de música que es un rollazo. En aquells temps hagués parlat més dels nous àlbums de The Last Shadow Puppets (una banda que hauria de significar la mort de tres més), el de Portishead (el seu primer àlbum em va trastocar durant mesos) i altres joies petites com el Six & Sevens d’Adam Green, la Bestiola d’Hidrogenesse, la nova meravellosa excentricitat de Gruff Rhys amb Neon Neon o el soul-psicodèlic-funk-rock del Mestre Weller.
Però m’atreviria a negar, amb la mà sobre l’original de The Fantastic Four #1 signat per Lee i Kirby (que no tinc) que la crítica musical no va decaure en un intent de remuntar el vol i mantenir aquest blog viu en competició amb les multitudinàries visites a ca la Rothko.
No negaré sobre un original de The Uncanny X-Men #137 signat per Claremont y Byrne (que tampoc tinc) que no m’hagi traït el subconscient.
10.07.2008 a les 14:09h.
Aquest blog té més suc que el de la Rothko. És l’opinió d’una simple lectora que busca continguts interessants i redacció enginyosa a través de la blogosfera. I que ningú pensi malament.
10.07.2008 a les 14:27h.
La nostra competència és sana (i no poètica, no m’agrada perdre).
10.07.2008 a les 15:54h.
Què perdonavides qui et va dir “te leo de vez en cuando menos cuando hablas de música que es un rollazo”. La veritat és que quan escrius/escrivim de música ningú comenta res. Després, però, tothom diu que la música li agrada.
10.07.2008 a les 16:01h.
Estic d’acord, Miq. Fer de semi-crític musical (o simplement expressar sensacions personals com lo que mola este CD de Astrud) és una mica un carreró sense sortida a no ser que estiguis dotat per aquesta crítica.
I llegir-ho requereix de certa voluntat.
10.07.2008 a les 19:55h.
Els millors: els Rolling Stones. Res, tenia ganes de fer un comentari hooligan :)
10.07.2008 a les 22:06h.
Aquí som dels Beatles però no rebutgem cap credo.
11.07.2008 a les 16:40h.
Els millors actuals són els Sonic Youth, apa.
Els millors de la història són els Led Zeppelin, i no és cap comentari hooligan, és un comentari objectiu.
Salut
11.07.2008 a les 16:44h.
Jo als Led els posaria segons després del quartet de Liverpool. Mai he sintonitzat amb els Sonic Youth.
11.07.2008 a les 18:37h.
I el quartet Led Youth?
11.07.2008 a les 19:46h.
Hola!
Jo també sóc més de Beatles, però tocar la guitarra (ho sento Silvie) com el Keith Richards és un gustàs. Com començar a llegir el diari per les darreres pàgines ;)