Stainless Style
La Reich i jo compartíem la malaltissa mania (que sovint acabava en discussió) de mirar els mapes del metro fixament per comptar quantes parades hi havia entre l’origen i la nostra destinació. Maximitzant el rendiment del temps. El càlcul era un minut i quaranta segons per estació més un extra per transbord. El passadís interminable de Passeig de Gràcia entre la L3 i la L2 / L4 tenia un extra de deu (vaig ser practicant del D&D fa un grapat d’anys). La discussió sovint venia sortint a la superfície i decidint quin trajecte fer a peu.
Amb el temps, he acabat sent conscient del temps que he dedicat en viatjar en transport públic pel número de cançons que he escoltat a l’iPod, fent servir una mitjana de quatre minuts per tema per aquest càlcul informal.
Hi ha 13 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 18/07/2008 a les 11:57h.
- Categories: Fotoblog, Manies, Música, Personal, Transports.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 135 paraules.
ja ja ja jo també utilitzo el mètode cançons ipod! tinc la gran sort de viure molt aprop de la meva feina. Quan em pregunten quan trigo, dic “dues cançons” !
Una fins el tren, vuit fins baixar del tren, tres més fins l’oficina…
Pensava que podia ser l’únic torrat que feia això… il.lús de mi, ara q tothom va endollat.
Aquí un altre que compta les distàncies amb cançons. Una i mitja, o simplement una, de casa a la feina.
Aquí la massoca: de casa a la feina, dos o tres cedés.
Jajaja. Som lo pitjor. No creiem en viure en funció de la feina.
Comentari malèvol: has canviat de casa i de musa?
De casa encara no. De musa tampoc.
jo ho vaig fer un cop: de casa a la plaça cèntrica del poble on sempre quedo amb tothom hi ha quatre cançons ;) és que al tren, jo, llegeixo. i no, encara no he comptat la mitjana de pàgines que puc llegir amb trenta minuts de trajecte d’anada i trenta de tornada. per cert, qui va guanyar la partida?
tu, defak, de què vas!
Jaja. Haya paz. Pofre Reich.
Aina, el tema pàgines de llibres és difícil pq el tamany de la lletra i del llibre varia massa.
La partida va tenir un moment àlgid amb dúplex de pitos de mà, dúplex de rei-sotes, castellanos i una real i…
Hehehe…
Jijiji.
ai! quins temps… jo sempre tenia raó, jejeje…
ara ja no cal contar els transbords… ambel bicing no n´hi ha!