25.07.2008
You Can’t Always Get What You Want
El meu pare viatjava moltíssim quan era petit (jo, no ell). Sempre estava fora i tornava els caps de setmana (no tots). Sempre em duia una caixa de Tente. M’entusiasmava el Tente. Ell ho sabia, òbviament (jo era un marrec) però, cada cop que arribava a casa un divendres nit, jo pensava no durà cap regal perquè no pot estar sempre regalant-me coses. Quan treia de la maleta una caixa embolicada en paper de colors i me la portava al dormitori, on jo feia que jugava però esperava dissimuladament que ell entrés a dir-me hola (no he sigut mai gaire efusiu), i deia que allò era per a mi, per dins pensava no serà Tente perquè ja en tinc molts.
Sempre era Tente.
Suposo que van ser les primeres passes del meu caràcter compulsiu, on abuso d’allò que m’agrada sense mesura (no de la mateixa manera que els gossos). Tenir tota la discografia dels artistes que m’agraden (incloent rareses). Haver-me de llegir tots els llibres d’un mateix autor, passant de tots els altres. Sentir repetidament aquella cançó dels Stones amb cors eclesiàstics en el tocadiscos amb aquella agulla tan cara que anàvem a comprar al Sonimag. Només tenir un tipus de joguina.
Actualment segueixo sense saber encaixar els regals però si hagués seguit col.leccionant Tente en comptes d’altres coses, les vint-i-cinc caixes (de còmic i paper) que he transporto aquests dies serien molt més lleugeres i els meus braços no estarien vivint un malson.
25.07.2008
18:08h.
Si encara col·leccionessis Tente series molt més personatge del que ets…
25.07.2008
18:46h.
La nostra casa nova no és de tente.
25.07.2008
20:39h.
Això haurem de veure-ho a la ‘Festa d’inauguració blogger’ que muntareu (no es nota, oi, que m’acabo de convidar?).
25.07.2008
22:49h.
Doncs ets el primer de la llista. És el que té dir-se Albert. Si et diguessis Xavier series l’últim.
Que ens han dit que res de festes!!!! Però ho camuflarem, va. Algú que porti postre.
25.07.2008
23:02h.
Sóc un personatge, quina trista realitat.
25.07.2008
23:10h.
Jo puc portar un Ben and Jerrys!
quina cançó dels Stones? no serà “sister morphine” ?
25.07.2008
23:14h.
De xocolata, plis.
Com es diu el post…? :-)
25.07.2008
23:18h.
Mola, el cantó exagerat de les coses (personals). Com això teu del tente. O com escoltar Los Piratas, exageradament!
25.07.2008
23:20h.
hòstia! que viu que estic…ja ja ja des que estic de vacances…(fa unes dues hores)…
piece of cake…
25.07.2008
23:32h.
Los Piratas… quins temps.
No sé de què em parles, Roi. Vaca-què? :-(
26.07.2008
00:23h.
La cançó dels Stones em fa tot l’efecte que és “You can’t always get what you want”…
I el Tente… jo, tot i que nena, durant una època el vaig preferir a les nines. Tenia un portaavions i altres coses, però recordo sobretot el portaavions. Em faltaven les badies i els petroliers! :)
26.07.2008
11:29h.
De sempre, molt millor Lego (més creatiu) que Tente, Famobil (ara Playmobil) que Argamboys, Märklin que Ibertren… Ho reconec, sóc i sempre seré un snob.
26.07.2008
14:05h.
Que tonta haver dit que la cançó dels Stones era “You can’t always get what you want”… No m’havia fixat que era el títol del post! Quin primooooooo!
But if you try sometimes…
26.07.2008
16:25h.
Perspicaç…
Lego definitivament molava més però de petit no n’era conscient i tenia Tente i… TCR!
26.07.2008
16:48h.
Jo estic amb el Rubèn, de petit Lego no existia -o com si no existís- i Tente era l’hòstia en vinagre. Mirat amb perspectiva, Lego és Mac i Tente PC.
26.07.2008
18:19h.
Exacte. L’hòstia en patinet. Port, grues, petroliers, portaavions… no sé quina fixació marítima tenia Tente.
26.07.2008
20:19h.
Absolutament d’acord. Lego és Mac. Però Mecano és Linux?
26.07.2008
20:53h.
Al menys et posares catxes de tant transportar caixes…
26.07.2008
21:43h.
Estem tots fatal. Hawai, Bombai. Jo tenia una moto superxula del bosc dels Ewoks (s’escriu així?), i premies un botonet i la moto saltava pels aires.
Després, l’havies de tornar a muntar :-(
27.07.2008
01:04h.
Se m’estan posant els braços com acero pa los barcos.
Jo tenia un Chewacca.
27.07.2008
15:53h.
Ja que algú més ha mencionat l’etern rival de Tente, la casa Lego (etern rival fins que va guanyar la batalla), continuo pensant que Tente era millor. No sé com argumentar-ho. Suposo que va entrar primer a casa. En tenia més peces i quan algú m’havia regalat una capceta de Lego m’emprenyava moltíssim que les peces no coincidíssin amb les altres i em permetessin fer els móns imaginaris encara més grans.
27.07.2008
23:00h.
Jo tenia tente i lego barrejats i, com l’Aleix, em posava dels nervis. Les de tente amb el foradet al mig i les de lego sense i vaia merda no poder enganxar-les.
Em cansava i jugava a clics aleshores m’emprenyava el típic clic sense cabell amb forat al cap. Feia que era un malalt.
28.07.2008
18:05h.
Ara entenc tanta foto de la Sílvie…
28.07.2008
18:08h.
Habladurías…
29.07.2008
13:10h.
doncs jo feia vaixells d’aquells que anaven amb motor del tente i ficava dins els clics!
29.07.2008
14:10h.
Sempre he admirat a qui podia jugar combinant diferents tipus (tamanys) de joguina. Jo Clics més Tente més cotxes de Hot Wheels, ho veia tan estrany que no, que no.
29.07.2008
16:56h.
Els senyors de lego eren molt minimalistes. Una mica inexpressius, diria.