30.07.2008
Categories:Fotoblog, Personal, Reflexions Barates.
Tags:
llengua, moda, mudança, pis antic.
Yesterday, Today & Probably Tomorrow
Una mudanza es como un picor en el ojete. Incómoda.
Cantautora a quien le fue francamente bien.
M’he desfet de més roba de la que em quedo. Mai l’he valorat com un cd o tots els còmics que sí m’he quedat. La roba no té cap càrrega emocional, com quan la Síl condueix esgotada de nit després d’un dia inacabable. Una mudança acaba sent una purga d’aquelles coses per les que busques racons on no molestin fins que hagin de ser retrobades. I quan ho són és per purgar-les.
Una mudança és una purga. Olvidaos del ojete.
purgar 1 v. tr. [LC] Llevar (d’una cosa) allò que l’embruta, que la impurifica, que no li convé.
30.07.2008 a les 18:42h.
doncs potser necessito una mudança, o purga, en tots els sentits…
31.07.2008 a les 1:58h.
Vindria a ajudar-vos, però és que sabes lo que pasa…
31.07.2008 a les 9:08h.
Jo ja en porto quatre, de mudances. I s’acosta una cinquena… Estic amb tu que és com una mena de purificació, els trasllats són molt útils per fer neteja d’objectes del passat rancis i florits. Si fuera cierta la frase de la cantautora a quien le fue francamente bien, yo ya no tendría ojete ;)
31.07.2008 a les 9:28h.
Albert, ho entenc. Allò que passa…
31.07.2008 a les 10:30h.
Es un bálsamo.