4.08.2008
Un dilluns a les 21:26h.Categories:
Fotoblog, Personal, Reflexions Barates.
Tags:
barcelona, bicing, bus, mudança, nou pis, pis antic.
Tu Vida En 25 Cajas
Que Barcelona val la pena a l’hivern. A les sis de la tarda, quan ja és de nit. Caminant per l’Eixample amb un abric posat sota l’enllumenat taronja de la ciutat. Fred que talla la cara i potser tornar a agafar l’autobús. Aquell mitjà de transport públic que no serveix per arribar ràpid ni puntual enlloc però que és gustós quan no tens pressa. Com el Bicing, curiosament.
Evocando, evocando. Sin parar de evocar. Evocando… el bajón, claro.
La misma cantautora.
5.08.2008 a les 16:45h.
Amb lo del Bus no estic gens d’acord, a Londres l’autobús a part de puntual es ràpid. A veure si aprenem una mica.
5.08.2008 a les 22:14h.
Osti, del bus odio no saber quan falta perquè arribi.
Però quan no vas tard i hi ha lloc per seure, mola.
6.08.2008 a les 8:36h.
Si no tens pressa, anar en bus és fantàstic. Veus la ciutat i la gent. Passes per llocs que no passaries mai si anessis amb un altre mitja de transport.
Jo, tant a Barcelona com a les ciutats per on viatjo, intento sempre agafar el bus.
Ara bé, Barcelona per mi, quan menys val la pena, és a l’hivern. A la primavera i la tardor trobo que té molt més encant!
6.08.2008 a les 9:52h.
Jo, a l’exercici aquell de dibuixar un arbre, sempre el feia sense fulles… i, fins i tot, una mica nevat.