Zoo Station
He superat la meva por a la serp de cascavell i ja gairebé dormo sense que em preocupi la seva presència encara que, de moment, miro de reüll un segon quan s’activa. Aquestes nits l’acompanya un mussol que parla monòtona i rítmicament. Crec que, en el fons, aquest mussol m’ajuda a dormir. Però crec que enyoro els sons de la ciutat. La respiració dels autobusos i el clic del canvi de llums dels semàfors. Aquests sons mai em treuen la son. Les màquines mai em preocupen, encara que no les entengui. Com, per exemple, el rentaplats. Com pot ser que plats plens de merda surtin tan nets? I on van a parar totes les restes de menjar? Com és que el rentaplats està tan net per dins quan ha acabat el seu programa?
Vaig créixer en un pis tecnològicament auster. Sense vídeo, rentaplats ni microones, elements a priori bàsics per qualsevol llar segons comparava casa meva amb la dels meus amics. No vaig tenir microones fins que em vaig independitzar (i tampoc va durar gaire). Però encara no he tingut mai un rentaplats.
Pel vídeo crec que ja és massa tard.
Hi ha 8 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 24/08/2008 a les 13:40h.
- Categories: Fotoblog, Gadgets, Personal.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 190 paraules.
Jo també voto per dir-los “serps de picarol”, que així intimiden menys.
jo encara no tinc microones. i visc bé, eh? i segueixo amb el video, mira, coses que passen… ara, no crec que pogués acostumar-me als sorolls de la ciutat.
A casa meva, en canvi, teníem totes les novetats: inclòs el LASERDISC!
Que bons els Trabant fent de focus al Sant Jordi…
Em sento identificat amb la història aquesta del microones i del rentaplats. Ara per ara, continuo sense rentaplats i, de no fa gaire, sense tele :)
No tens tele? I cap a on apunten els teus mobles?
jo ara mateix no tinc ni mobles, ni tele, bé, cap electrodomèstic, nomès tinc 25 caixes de cartró plenes de llibres, revistes i cds, i 4 sacs de roba. Clar, que tampoc tinc parets.
Ja som dos.