30.08.2008
Un dissabte a les 18:20h.Categories:
Fotoblog, Música, Personal.
Tags:
marvel, spider-man, the beatles.
Babies
Porto uns dies passejant amunt i avall del menjador al Petit Pau, xiuxiuejant-li algunes melodies inventades. He estat pensant en començar a xiuxiuejar algunes coses de The Beatles. Love Me Do té una melodia perfecte per ser reconvertida en cançó de bressol. També Eight Days Week i potser després Michelle. Però em preocupa influenciar en els seus gustos. No vull aquesta responsabilitat i no m’agradaria que en el futur protagonitzes algun capítol polèmic per una excèntrica escala de prioritats.
Al pobre li costa exterioritzar el que sent però escolta amb resignació. Si no hi ha gana ni mal de panxa ni necessitat d’higiene genital, es dedica simplement a observar o a avorrir-se (si és possible que un nadó d’un mes es pugui avorrir). En un moment donat, ens hem girat i ens hem enfrontat a la imatge de la seva mare, la seva padrina i la seva germana bessona adormides al sofà. El Petit Pau i jo ens hem mirat l’un a l’altre i hem connectat. Bé, ell hi ha afegit babes i uns petits gugús (no hem aprofundit gaire en la conversa) però ens ho hem dit tot amb la mirada. I l’he seguit agitant suaument una estona més.
31.08.2008 a les 0:35h.
Uau.
Posa-li Beatles; que això no és influir-lo, és educar-lo!
31.08.2008 a les 9:26h.
la meva filla té dos anys, encara no. quan va néixer em vaig adonar que jo no sabia res de res de les cançons de bressol i vaig anar improvisant el meu repertori propi: strangers in the night, love me do, good day sunshine, la cançó del papagueno de la flauta màgica… jo no en tinc ni idea de cantar, ho faig fatal… però com dius, el que compta és connectar més que cap altra cosa. no es tracta del què cantes, si no de que estàs cantant-li.
crec que vas ben encaminat, productes, per ser un tiet de primera.
1.09.2008 a les 4:14h.
hola,
aprofito que aquesta entrada parla de música (sí, m’ho estic fent venir bé) per fer una petició a l’autor d’aquest blog:
Els teus seguidors incondicionals (que en som una legió) estem esperant impacientment opinions sobre el mal anomenat Red Album de Weezer. La LOGSE i uns estudis superiors mal escollits al seu dia impedeixen tenir una opinió pròpia i ferma sobre alguna cosa si no m’il·lumina algun dels meus blogs de referència…
No se m’escapa que hi ha d’haver algun motiu, però la impaciència és la mare dels comentaris.
salutacions
1.09.2008 a les 15:56h.
Snif… (llagrimeta de mare tova, toveta pq fa setmanes que no veu el seu xurumbel). Això no es fa… :)
I què em dieu de “Strawberry fields”?
1.09.2008 a les 19:47h.
A les mares toves:
aquesta bessonada té el punt dèbil somnolent en
a) la nena cau davant el variat cançoner popular català.
b) el nen cau davant melodies beatlelesques però en repetició constant. Love Me Do l’ha mantingut despert però encuriosit. Michelle deu vegades seguides l’ha fos.
Al fan #1382 de la legió:
m’encanta que em donin solucions fàcils quan estic massa esgotat per endreçar els meus pensaments :-)
1.09.2008 a les 19:59h.
uau…
2.09.2008 a les 8:21h.
A veure, pels còlics cal posar-lo de bocaterrosa i agafar-lo per la panxa, va molt bé. I de música a la meva pubilla l’adormia amb el fabulós “Anem al llit?” de l’Albert Pla que té peces tan perfectes com “Demà”.
Ara que ja ha passat els dos anys ja introduïm Led Zeppelin però per dormir de vegades recorrem a King Crimson.
Salut