Potser si parlo amb recursos humans i els intento explicar com he gastat una sèrie de dies de les meves vacances fent de cangur de nens de zero a deu anys, me les declaren com retribuidas pero no disfrutadas i les puc tornar a gaudir d’aquí uns mesos. Viure un altre cop dies que ja han passat. Seria com viatjar en el temps.
En un altre ordre de coses, espero l’hora de sopar amb el mòbil a la butxaca. La Reich té una d’aquelles cites i és possible que hàgim de recórrer al vell truc de la trucada falsa. Ja sabeu, aquell moment on la persona a la cita no pot més per la raó que sigui (eufemisme alert) i necessita d’una trucada d’emergència per a tenir una excusa i marxar. Per a ser “salvada”.

Tota una tradició.