'Insert coin'.

Appalachian Springs

Aquesta tarda, pel carrer Balmes, passejava una noia adolorida amb un vestit Marc Jacobs de color blau, una mica anys cinquanta, i unes bambes clares. Duia en una mà, agafades per la sivella, unes sabates Chie Mihara blanques amb molt tacó i, en l’altra, uns quants productes de neteja.
M’he imaginat, pel seu gest de dolor i pels seus riures, que era una personificació hiper realista i urbana del conte de La Ventafocs, tornant a casa, després d’un ball, a la seva vida grisa. A la seva rutina. A la feina, les aglomeracions, la brutícia i a aquella pols que et fa plorar i converteix en líquid tot el contingut nasal.

Era això o que a aquesta noia li acabaven de donar les claus del seu nou pis a la vegada que tornava d’una boda.

6 comentaris per “Appalachian Springs”

  1. defak escrigué:

    Cillit Bang by Marc Jacobs, mola.

  2. Sílvie escrigué:

    Perdona, t’has deixat la fregona a l’altre mà i que al seu/meu costat anava un paio amb camisa blanca i un aspirador.

  3. ester escrigué:

    el sorprenent, és una vegada sabut el preu de la indumentària , que quedi cap cèntim per productes de qualsevol mena. ens heu d’explicar el secret

  4. Rubèn escrigué:

    S’ha clarificat al blog de la susodicha :-)

  5. Sílvie escrigué:

    que no era meu! jaja
    les sabates sí. hm. no fumem, no bebem, no sortim. és a dir: no tenim amics. això permet estalviar per moltes sabates.

  6. Rubèn escrigué:

    Imelda…

Deixa un comentari

Connect with Facebook

XHTML - Pots fer servir:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Necessites un avatar?