Noise Epic
Hi ha dues fonts públiques (que conegui) on una figura estàtua d’un nen munta la pròpia font i agafa l’aixeta com si estigués pixant, amb un somriure burleta a la cara. Una per la rambla de Sabadell i l’altra a l’inici del carrer Pelai. La diferència és que, quan passes pel costat de la font de la ciutat comtal, fa una intensa olor a orina.
Bona nota per l’ajuntament i els seus bons propòsits de donar l’ambientació més realista possible pels sentits dels seus ciutadans (l’olfacte, en aquest cas). Per la vista, s’han decidit (per fi) pel tramvia que creuï la ciutat. Serà com anar en bus per La Diagonal sense patir per demanar la parada. O em precipito i la demano massa d’hora o em passo si no me la demana un altre passatger i he de sortit corrents deixant darrere un “eh, sin empujar!”. Més o menys, el que devia pensar el pobre Noel cap al minut 1:30.
* I ara és quan venen els comentaris sobre el perquè d’aquestes fonts. Estic impacient.
Hi ha 7 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 09/09/2008 a les 10:59h.
- Categories: Fotoblog, Música, Personal, Transports.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 173 paraules.
De la de la Rambla de Sabadell, només en recordo el primer cop que, de ben petita, vaig beure aigua. Estava asquerosa. I, cada vegada que la veig, em ve a la ment el gust horrible de l’aigua de l’aixeta de Sabadell d’aleshores. Puaj.
Doncs la meva desil·lusió va ser total el dia que vaig descobrir que el Manneken Pis de Brussel·les no pixava cervesa belga.
Ara tampoc és gaire bona, l’aigua de Sabadell, però es pot beure.
Pobre Noel.
(amb un lleuger somriure)
Passar de les fonts pixaneres a les empentes traïdores, en un mateix post, reconec que té mèrit. Però tinc dubtes de si qualificar-ho com a “deriva hipertextual” o “post quàntic”. Boh?
Hiper-relacional.
Agnès, curiosament, tothom somriu una mica quan ho veu :-)
S’estan fent vells i ja no dominen a la concurrència…
(somriure més gran)