15.09.2008
Hablando Con El Spectrum
Divendres ens van portar els electrodomèstics nous al pis nou. Un pis nou requereix de coses noves o les sensacions no són les mateixes. Els electrodomèstics són grisos. D’adolescent vaig voler uns que eren una mica arlequins, amb cada zona d’un color diferent i ben viu (cian! rojo! verde! magenta!) però se’m van passar les meves dèries amb els colors. Ja no vesteixo obsessivament de taronja. Ja no semblo un fugitiu de Guantánamo.
La nevera nova és intel.ligent (encara que diria que té un coeficient normalet) i et xiula quan tens la porta massa estona oberta. És una mica estressant per que jo sóc dels d’obrir i estar-me una estona observant indecís què hi ha dins i què em ve de gust. Ara no és problema perquè encara està buida però ja em veig agafant ràpidament el primer que pugui, estressat, i pensant amb la porta tancada i la mà a l’obridor què agafo el proper cop que obri abans de la senyal acústica. Com amb la dels contestadors, on mai sé què dir. Com amb la del metro, on per instint et dóna per córrer com si del joc de les cadires es tractés.
Segur que la meva memòria fotogràfica i la meva capacitat de retentiva milloren amb aquest exercici davant la nevera. Potser, fins i tot, desenvolupo una nova habilitat especial. El hombre que simplemente observando su nevera durante un segundo, le recita todo el contenido (margen de error: dos productos). Gràcies Liebherr!
Afortunadament, aquest model es limita a xiular de manera robòtica, no com quan passa una noia per una obra. També d’adolescent, recordo veure una nevera que quan obries la seva porta, t’escridassava: Gorda! Deja de comer! Mira cómo te estás poniendo, vaca-burra!* que és una mica com passa quan observes el que li va passar al pobre Noel, que al principi somrius però després te n’adones que això no pot estar bé.
Després hi ha qui em rebat la funcionalitat d’un iPod a la porta d’un frigorífic. Doncs pitjors coses s’han vist (i sentit).
El que em pregunto ara i no em vaig preguntar en el seu dia és si hi havia models per homes i dones, si es podia programar o si només escridassava als usuaris de sexe femení. No sembla gaire just.
* deixo constància que el terme vaca-burra és collita meva però la resta de l’escridassada era real.
15.09.2008
14:10h.
La meva també xiula. I té un botonet per activar el mode “vacances”, per alentir el ritme de la nevera durant unes vacances relativament llargues fora de casa. Encara no sé si aquest botó funciona: des que la tinc no he marxat de casa més de set dies seguits. Una setmana no són vacances per desconnectar la nevera. Ni jo.
15.09.2008
15:31h.
“vaca-burra” és molt ofensiu, a més, és impossible.
No com “oso-hormiguero”
15.09.2008
15:33h.
L’únic possible és perro-lobo. Els altres són mentida.
15.09.2008
21:48h.
Gorda vaca-burra i surto jo a la foto.
No anem bé, eh.
Eh, que no està buida, que hi ha trina, zerozero i cacaolat. Sembla la nevera d’un cole.
15.09.2008
22:52h.
Si no saps què fer de la nevera vella (que no xiula), només ho has de dir.
Vaca-burra mola.
16.09.2008
09:56h.
Se la va quedar el nou inquilí. Noooo!
Síl, sabia q diries això. Nevera d’un cole amb zero zero?
Com està l’educació avui dia…
16.09.2008
10:41h.
Sort que no es fan controls antidòping abans del exàmens… tothom donaria positiu de cafeïna i altres substàncies “oxigenadores”. Sempre ha estat i seguirà sent així, crec.
16.09.2008
20:46h.
La nevera vaca-burra la recordo. Quin trauma. La meva nevera és intel·ligent a la seva manera, no pita quan té la porta massa estona oberta, li envia ones al meu company que crida: Ínia, tanca la porta que es farà malbé el menjar! Sempre. No sé, pot no veure-ho i ho detecta igualment…
16.09.2008
22:26h.
La mama fa frases romàntiques a la nostra nevera nova. És fan dels poetry-magnets.