17.09.2008
Lemon
Ma mare, com aquell qui diu, va reemplaçar un marit per un gos. Fos com a missatge subliminar post-separació, si la va trair el subconscient o fos perquè necessitava companyia, la qüestió és que cap dels dos van coincidir en l’espai i en el temps, però per ben poc.
El Bono, estrella del rock, a lo mejor de las más influyentes y de las más acojonantes y de las más buenas, junto a Carlinhos Brown, que también tiene muy buen fondo aunque es un poco cansino, la verdad, és un artista carismàtic, mediàtic i que no deixa indiferent a ningú. Però, a casa meva, el Bono va a passar a ser un yorkshire terrier estoic i indiferent davant qualsevol estimul extern i que només entenia el català. Si el cantant és rock i compromís, aquesta versió canina tenia també dues posicions: menjar i dormir. Si li tiraves la piloteta, l’observava com s’allunyava, et mirava a tu, tornava a mirar la piloteta i s’asseia. Sempre aconseguia que tu fossis qui l’anés a buscar.
Només dues coses semblaven estimular-lo (i no per bé): els documentals National Geographic als migdies de La 2, especialment els rodats amb càmera nocturna que, pel seu histerisme i com reaccionava davant els sons de la nit a la selva, vam deduir que el gos va quedar traumatitzat pel temps que va passar abandonat al bosc abans de ser trobat per uns amics dels meus pares a les afores d’Alella, i la por que mostrava davant les ampolles buides de Coca-Cola de dos litres, així que també vam deduir que, o bé va patir una mala experiència digestiva prenent aquest refresc o potser el van maltractar amb una.
La seva adopció és va votar democràticament al menjador de casa. Vaig ser derrotat per majoria absoluta: dos vots contra un. Els dos terços victoriosos de la càmera de representants van decidir intentar fer-me acceptar aquell nou membre de la família així que, un migdia, tornant de l’institut, me’l vaig trobar vivint a casa. Ma mare i el meu germà se’m van apropar i em van dir:
Mama: Ya sabemos que no te gusta tener un perro en el piso pero, para que no te enfades, hemos decidido ponerle de nombre como tu cantante favorito.
Rbn: Liam?
I així és com un gos anomenat Bono va passar a ser part de les nostres vides.
17.09.2008
19:59h.
Bono de Bonísimo.
17.09.2008
21:22h.
Ei, gràcies per fer cas a la meva petició ;)
I què es del Bono ara mateix?
Fa cara de bo…
17.09.2008
23:10h.
Jo sempre que el veig es fa pipi.
18.09.2008
00:10h.
Bono del tó! com a mínim no és un gos pilota…
Sílvie, li fas por… falta algun altre trauma canino.
18.09.2008
09:29h.
Es pixa d’alegria. Ara és molt vellet però segueix sent bo… bueno, és… és.
19.09.2008
13:34h.
El meu gos! Si el pogués deixar al pati durant el dia el tindria a casa meva… però es maça vell com per deixar-lo tot el dia al carrer es un gos de casa… snif
19.09.2008
17:52h.
Jo diria que el trauma de les ampolles buides de Coca-Cola té a veure amb els boscos del Maresme.
20.09.2008
11:54h.
“tu cantante favorito”? imagina’t que arriben a dir “tu ministro favorito” !!! :-D
20.09.2008
12:19h.
Roi, tens un ministre favorit!?
20.09.2008
17:53h.
je je … si tingués un gos probablement li posaria “chacón” :-D
20.09.2008
18:33h.
mon chien. “ma-chacón”.