Rows And Rows Of Red Bricks
Viure en un mateix barri durant anys genera cert automatismes. Coneixes els traçats més curts, on es pot aparcar i tots els seus serveis. Saps on està cada comerç, quins horaris fan, quan s’obre un de nou i de quin tipus.
Un canvi de barri, després de trenta anys, suposa una aventura pel fet de sortir a buscar allò més simple i quotidià, una drogueria o una ferreteria, però és una activitat completament necessària. Observar nous vells carrers, les cruïlles per on has passat mil cops i on no havies vist un petit comerç de claus i soles de sabata o una botiga especialitzada en globus terraqüis.
I observar el veïnat. Les dues senyores que tornen de la compra agafades del braç caminant molt a poc a poc. El dependent de la fruiteria que que s’avorreix al costat de les pomes verdes veient passar la gent. Aquell senyor que observa bocabadat l’interior d’un sex shop i, una estona després, te’l tornes a trobar a l’aparador de La Tienda Del Espía, sota el cartell Le engaña su mujer?.
Sobre l’últim, la resta de la seva història s’escriu sola.
Hi ha 6 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 18/09/2008 a les 09:15h.
- Categories: Fotoblog, Personal, Reflexions Barates, Sexe.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 185 paraules.
Gent del barri.
Globus terraqüis. Vaja paraulota :)
pel que veig a la foto de la dreta… a la rothkovic li va el versime, no?
volia dir verisme… fotuts teclats “logitech”.
M’encanta Pagliacci, em faig un fart de plorar.
No! Pagliaccio non son…