25.09.2008
(Music Depresses Me)
Passa amb la memòria com amb els arxius, que et recorden quan has canviat d’opinió. Quasi me desdigo i si, en el seu dia, vaig dir que als concerts gratuïts de la Mercè mai més, suposo que el fet d’haver treballat fins altes hores de la matinada de dissabte va fer que que les ganes per veure a Primal Scream o a La Casa Azul (Antònia Font toquen a totes les Mercès de la vida) creixessin proporcionalment i sense control. Vaig acabar esgotat així que millor deixo que m’ho expliquin.
Sopant, ma mare va dir este pan está blando i es va quedar completament indiferent quan em vaig posar la barra de pa a l’orella i vaig replicar pues a mi no me dice nada. I fins aquí el report aperiòdic de convivència post-adolescent.
26.09.2008
09:04h.
T’ho passes bé amb ta mare.
Eres de traca.
26.09.2008
18:18h.
Jo, per por a la pluja (ja m’havia mutllat suficienment la nit anterior), per cansanci i per que ja els havia vist… no vaig anar a Primal Scream… ara m’en arrepenteixo ja que m’han dit que va estar bé i tampoc hi havia tanta gent… es això cert?
27.09.2008
13:14h.
durant els Mishima es podia passar tranquilament, durant Antònia Font la cosa es va posar xunga i després ja era tot una aventura anar a buscar una birra a la damm. No se si això implica “no tanta gent” però déu ni do… Val a dir que les estrelles a 1 euro poden distorsionar una mica la realitat.