Primer vam reconèixer que la vertadera naturalesa d’aquest electrodomèstic és ser decorat. després, hem fet que cada nou visitant construeixi (ho intenti, si més no) una nova frase al lateral del frigorífic. Curiosament, ahir les rellegia i el sentit i la intenció de cada frase diu molt del seu autor. Del pragmatisme al surrealisme passant per la cursileria fins a la genialitat.

Diumenge a la nit vam anar al cinema i ens vam presentar a una cèntrica sala quinze minuts abans de la sessió. Vam fer cua durant dotze i vam veure de molt a prop a la Scarlett. De molt a prop i una mica en contrapicat. I se’m va tornar a reproduir un reflex condicionat que tinc. Cada cop que em miro la Penélope em ve al cap un animal. És com una rata però no. Un rosegador segur.
Ahir a casa es veia Ventdelplà mentre jo mirava True Blood mentre la Reich m’explicava les seves noves aventures sentimentals per telèfon (sense fils). Per a que després diguin que alguns no podem fer més d’una cosa a l’hora.

I ara, a veure si trec entrades per Oasis que sempre és una risa.

S’ha fet de dia pels petits espais que deixa la persiana. Bueno, de dia… A un dia rúfol com el d’avui no sé si se li en pot dir dia. El lector de feeds marcava uns seixanta nous documents sense llegir amb la seva boleta vermella però, des del nostre balcó, m’he estat un temps observant la façana del davant de casa. Abans d’espiar les vostres vides, va bé una mica de vouyerisme hiper realista 1.0. Més anònim. Analògic.
Tothom treballava així que us he llegit al tren, camí de la feina.

Un altre dia miro avall.

Crec recordar que va dir el Tomàs que al Carrer del Comerç ni hi havia botigues ni hi havia mercat ni hi havia res de res. Quina manera de desqualificar l’únic carrer que dóna accés al Carrer dels Petons.

Si no m’agraden les disfresses ni disfressar-me i tampoc em sento còmode com espectador o participant en cap tipus de ritual, amb quina actitud se suposa que m’he de presentar a una boda? Amb una mica de sort, gràcies al meu vestuari, potser venc alguna assegurança de vida (vendre un pis en aquests temps està fatal).
En un altre ordre de coses, el recitar d’ahir va ser un èxit però s’ha de saber que Sílvie Rothkovic també és capaç de recitar de memòria gairebé tots els Celebrities de Muchachada Nuí! (i algun testimonio chanante), cosa de la que dubto que fossin capaces ni l’Emily ni la Sylvia ni la Virginia.

A alguna d’aquestes potser li hagués anat millor amb una mica més d’humor.