3.10.2008
Un divendres a les 16:48h.Categories:
Fotoblog, Gastronomia, Música, Personal, Reflexions Barates.
Tags:
coldplay.
U.E.F.A.
La sopa amb fideus s’ha de servir en tassa i no en plat. Y es así. Els trossos de pollastre son fàcils de capturar però no així els últims fideus entre les últimes gotes de brou. Però això no em va posar de mala hòstia. Ni tan sols de mal humor. El pilar de la meva felicitat és un optimisme incondicional i cert estoïcisme davant la derrota. Però hauria d’haver reconegut l’evidència que l’enfrontament simultani amb els serveis d’atenció al client de l’aigua, el gas, la llum, la rentadora, companyies telefòniques i serveis de missatgeria és una batalla perduda. Capítol número tres de l’Art de la Guerra de Sun Tzu. No enfrontar-se cara a cara amb un enemic que et supera en número i en motivació.

L’únic bon servei que he rebut en aquestes setmanes és la conversa del venedor d’auriculars (fan de Coldplay) quan va veure el contingut del meu iPod, sobre si aquest o aquell àlbum estava millor o pitjor.
4.10.2008 a les 10:15h.
Jo m’he comprat dues làmpades (a.k.a làmpares) a l’IKEA de 12 euros. Sóc d’una vulgaritat que espanta. Oigh! Ah! i l’altre dia també em vaig entrebancar prop de Pl.Catalunya: és on treballo i com que m’hi passo tantes hores podem dir que ja és com si fos casa meva ;)
4.10.2008 a les 12:29h.
massa front oberts…això és com jugar al Risk! ataca d’un en un i aniran caient! Molta Sort!
4.10.2008 a les 13:41h.
Em queda un!