Post To Self

Diumenge a la nit vam anar al cinema i ens vam presentar a una cèntrica sala quinze minuts abans de la sessió. Vam fer cua durant dotze i vam veure de molt a prop a la Scarlett. De molt a prop i una mica en contrapicat. I se’m va tornar a reproduir un reflex condicionat que tinc. Cada cop que em miro la Penélope em ve al cap un animal. És com una rata però no. Un rosegador segur.
Ahir a casa es veia Ventdelplà mentre jo mirava True Blood mentre la Reich m’explicava les seves noves aventures sentimentals per telèfon (sense fils). Per a que després diguin que alguns no podem fer més d’una cosa a l’hora.

I ara, a veure si trec entrades per Oasis que sempre és una risa.