Lovers In Japan
No he estat mai a Tòkio però he somiat sovint que hi vaig. Com quan era petit i somiava en veure els dipòsits d’aigua sobre els terrats de Manhattan. Però ara ja no els somio. Ara somio amb Tòkio i potser (potser no, segur) Kyoto. No es pot parar de desitjar. Un destí millor, una llar millor, una feina millor.
Es humano, que diria El Bonico.
Hi ha 6 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 05/11/2008 a les 23:25h.
- Categories: Fotoblog, Personal, Reflexions Barates, Somnis, Viatges.
- Comentaris una mica més a baix....
- Conté 65 paraules.
Pillo el post-indirecta.
Valeeee…
No sé de què parles.
Esto no se puede remediar.
és un bon senyal, això de no parar de desitjar. què faríem sense fer-ho?
Ser feliços. Desitjar és un eufemisme per frustració.
Sembla un parc de Londres. :P